SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No és la primera vegada que encapçalo un article amb aquest títol. Ho vaig fer l’any 2022 pel brot de catalanofòbia que, com els pogroms als jueus, sovint patim els catalans. La virtut d’aquest títol és la permanència. I no només per la qualitat de permanent, del fet de romandre, de durar malgrat el pas del temps, sinó que serveix també per assenyalar amb dit acusador els temes mal tancats, els no resolts, els que any rere any continuen enquistats en la nostra societat. I el nostre país, el nostre pobre, assetjat i dissortat país, n’és un clar exemple. Hem après a dissimular fent veure qui sap què per evitar mirar-nos al mirall i dir-nos les veritats a la cara. Volíem la independència i hem acabat implorant de genolls un indult i una amnistia que de res servirà per al futur però que ens ajuda a fer passar bou per bèstia grossa. L’autoengany reformulat com a resiliència no ens serveix de gairebé res però sí que és prou beneficiós per afrontar, sense caure en la desesperació, qualsevol situació desfavorable o de risc que la història ens ha anat llençant a manera de plantofades. Recuperar-se, adaptar-se, positivitzar les circumstàncies adverses ens ha convertit en el que som. Per una causa justa com és la nostra, ningú ara per ara està disposat a matar ni tampoc a morir. Quantes nacions han recuperat la seva independència sense armes, ni exèrcits, ni espies i sense cap recolzament internacional? Quina angunia aquesta pregunta, oi? Ens enganyem pensant que la llei d’amnistia ha estat un èxit. Més enllà que a tots ens reconforta saber que gent que ha patit la repressió podrà tornar a respirar amb més tranquil·litat, els policies que van buidar ulls, que van arrossegar per terra la nostra gent gran, que ens va violentar de forma salvatge, també seran amnistiats. Perquè oblidem aquesta part negativa d’aquesta aprovació. La llei d’amnistia, els indults, ens han fet distreure del nostre objectiu. De l’únic objectiu que ens va fer sortir al carrer. Per què el fill d’un amic meu va perdre un ull? Per una amnistia? Per uns indults? Per una reconciliació? I com el dia de la marmota continua inexorable al pas del temps, ara toca eleccions! Eleccions autonòmiques, tingueu present aquesta realitat. Autonòmiques, de la mateixa manera que les fa Extremadura o Andalusia. Ens han tornat a aixecar la camisa i nosaltres, pobrets xaiets, hem deixat de mirar la lluna entretinguts mirant el dit.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking