Museu Morera

Veu de Catalunya, 1935: “Se celebra amb tota solemnitat la inauguració oficial del Museu Morera instal·lat a l’antic Hospital de Santa Maria. A l’acte assistiren totes les autoritats. Presidia el comissari de la Generalitat, senyor Luis Josa de Gomar, com a president del Patronat del Museu Morera. El vocal del mateix Patronat senyor Salvador Roca, director de l’Institut Nacional de Segon Ensenyament, llegí una memòria i feu ressaltar la tasca portada a cap pel Patronat en pro del Museu i recordà els homes cèlebres que en les arts i en les lletres han sobresortit a Lleida. Durant la inauguració, la banda de la Casa de la Misericòrdia executà un concert. Les autoritats i invitats visitaren les diverses dependències del Museu i elogiaren l’encertada distribució de tots els serveis.” Els que ho llegiren devien respirar tranquils, convençuts que amb aquella inauguració amb autoritats i banda, el Morera havia aconseguit una seu permanent per al seu magnífic fons que aniria creixent amb un pressupost a l’altura dels discursos i medalles al pit. Però tota aquella parafernàlia no va evitar que el Morera hagués de tornar a fer maletes. Més de cent anys de nomadisme. Com un pària. 1917, Mercat de Sant Lluís. 1934, Hospital Santa Maria. 1936, la Guerra Civil posa fi a aquesta segona ubicació. 1940, el fons és emmagatzemat en diferents edificis de la ciutat. 1959, Antic Hospital de Santa Maria. 1975, Convent del Roser. 2007, Edifici Casino. El 1996 s’aprova el Pla de Museus de la ciutat de Lleida amb un projecte potent. Un complex que reunia el Morera, en un edifici de nova construcció, i un centre de creació artística a l’edifici de la Panera. Però el Morera va ser relegat a favor del Centre d’Art la Panera. Un continent sense contingut va passar davant d’un magnífic contingut com el Morera que seguia sense continent. Lleida: la ciutat de les molles de pa. I finalment el seny s’imposa a la rauxa. Divendres, la ciutat de Lleida va passar a primera divisió amb la inauguració de la nova seu del Morera. A partir d’ara, Cultura de la Paeria no podrà seguir destinant pela amb deu al Museu. Caldrà invertir-hi tants calerons com calgui. I això requereix estratègia, coneixement i saber destriar el gra de la palla, esporgant tot allò sobrer perquè les inversions culturals es fonamentin en actius reals. Invertir un euro en, posem el cas, un Festival de Ioga que ja es fa a Menorca és desconèixer que t’has de mocar amb mocador i no amb la màniga.