Macià: orígens ponentins
De la correspondència fruit de les relacions entre Josep Pla i el president Macià, abans que l’escriptor treballés per La Lliga d’en Cambó, se n’han conservat cinc cartes: dues de Pla i tres de Macià. A banda de l’interès que desperta el contingut, la utilització dels mots evidencia la procedència de tots dos personatges. Mentre l’escriptor empordanès, de parla oriental, en cap moment empra l’article neutre, el president Macià el fa servir amb orgull de pertinença. Malgrat haver nascut a Vilanova i la Geltrú, l’avi Macià sempre va parlar amb l’accent dels seus pares, ambdós de les Borges. Una realitat que es pot constatar en l’enregistrament que l’emissora Unión Radio Barcelona va fer del discurs proclamant la República Catalana el 14 d’abril del 1931. Per això em va sobtar que a la ficció televisiva, sota l’aparença documental, 14 d’abril: Macià contra Companys, produïda per TV3 i Minoria Absoluta, amb guió de Toni Soler, i dirigida per Manuel Huerga, al personatge de Macià, d’altra banda, excel·lentment interpretat per l’actor Fermí Reixach, se’l fes parlar amb accent oriental. Una errada en què massa sovint cauen els que tot ho saben però que en realitat el seu límit geogràfic no sembli anar més enllà de la Panadella. De l’avi Macià, del president Macià, se n’ha escrit molt. En publicacions com les d’Enric Jardí Francesc Macià. President de Catalunya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1981) es destaca la seva figura com a president, o la de Francesc Macià, el camí de la llibertat. 1905-1931 (Aymà S.A. Editora), etapa de la seva joventut i de la seva lluita durant la dictadura de Primo de Rivera. Però d’en Macià lleidatà, de la seva a la ciutat, se n’ha publicat ben poc i celebro que l’editorial Fonoll hagi tingut l’encert d’esmenar aquesta anomalia publicant un llibre per aquest Sant Jordi. Macià, el president del Poble. Orígens ponentins i pensament polític està escrit a dues mans. Els seus autors, Quintí Casals i Marc Macià, justifiquen l’obra afirmant que les biografies del president Macià han abusat de l’enfocament polític i han deixat de banda la seva vida privada. Com si pràcticament no tingués família. Per això, precisament, van decidir revisar aquest plantejament biogràfic i crec, francament, que ho han aconseguit. Un bon llibre que, a parer meu, amplia la informació publicada al llibre Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià (Pagès E. 2023).
