Venim de pagès però...

El passat diumenge de jornada electoral, la candidata i ara diputada del partit Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va anar a votar vestida amb una samarreta on es podia llegir el lema “Revolta pagesa”, que és el que fa servir el moviment civil assembleari per a la defensa i el reconeixement de la pagesia. Les frases que s’estampen en una samarreta expressen un pensament que serveix de guia a la conducta d’algú, és a dir, que qui la llueix i en fa bandera vol donar a entendre que està a favor o en contra d’alguna cosa i que no només no se n’amaga sinó que, portant-la, vol difondre el missatge i fer-ne propaganda. Però la iniciativa de la candidata va indignar algunes persones i, en aquesta barra de bar que ara es diu X i abans Twitter, vaig llegir el comentari d’una tal Làia, tot i que mai se sap qui hi ha darrere dels noms, que treia foc pels queixals perquè deia que li havia fet ràbia i vergonya que portés la samarreta de revolta pagesa, tancant la seva indignació amb un “Però tu qui t’has cregut!”, una opinió que immediatament va ser contestada amb una piulada d’un tal Siurana informant que l’Orriols és neta de pagesos d’un mas de Gombrèn, filla de gent treballadora que té bestiar petit i que mena un bon hort i germana i cunyada de pastor. Però com que vivim en un país en què ens agrada sucar pa a les carallotades, a la barra de bar també va voler dir la seva el dissenyador del logo de la samarreta, que es diu Joan Manel i que tampoc va veure amb bons ulls que la candidata es fes seu el missatge i, potser per allò que es dedica al disseny, li va voler dedicar unes paraules una mica més treballades que les de la Làia, desitjant-li a l’Orriols “que la revolta comença perquè no en quedi ni un de vosaltres”. De tot plegat se’n pot treure la conclusió que no tothom és digne de defensar la pagesia? Potser només els d’un color polític determinat? De dretes? D’esquerres? Del mig? De dalt? De baix? El dia tres de juny, els pagesos catalans i occitans faran una mobilització històrica tallant els passos de la frontera abans de les eleccions europees en punts com el Pertús, Irun o el coll d’Ares. Una protesta que també es farà a Espanya i al País Basc i que té el suport d’una quinzena d’associacions agràries. Tothom hi està convidat perquè tots som pagesos i, en aquest cas, tant és que es digui Làia, Siurana o Sílvia.