La figura de la pubilla

Ja se sap que qui no té feina amb el cul caça mosques o el gat pentina. Es veu que això de marejar la perdiu amb la figura de la pubilla, ara sí.. ara no, com si desfullessin una margarida, és un tema recurrent quan s’atansa alguna festa major. Des de l’analfabetisme més absolut i la manca de respecte a les tradicions del nostre país, el govern municipal anterior format per Esquerra, Junts i els Comuns va decidir suprimir la proclamació de les pubilles perquè, segons ells, considerava la figura “anacrònica” i degradava la imatge de les dones. Ara, per sort, he llegit que la Paeria vol recuperar les pubilles per als actes oficials que organitza el municipi. Enhorabona i benvinguda sigui la recuperació d’una de les figures que, contràriament al que afirmen algunes persones disfressades amb la pell del “fals” feminisme, va representar l’empoderament de la dona catalana. La pubilla no “cosifica” el cos de les dones perquè és tot just el contrari. Perquè la creació d’aquest element del nostre costumari va molt més enllà d’una tradició que transmet una cultura, una llengua i una identitat de les quals ens hauríem de sentir orgullosos o d’un de tants vestits tradicionals que hi ha repartits pel món, des d’Holanda fins a Singapur, atès que, en aquest cas concret, i contradint la desafortunada frase “una figura patriarcal” de l’anterior govern, evidencia la modernitat del nostre Codi Civil enfront el de Castella, on els drets de la dona eren gairebé inexistents. Encara recordo la indignació de la Mia Casals, Pubilla de Llançà 2018, una noia amb el cap ben moblat, per les declaracions d’aleshores presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, afirmant que els ajuntaments s’haurien de replantejar la figura de la pubilla atès que “si són feministes, i no masclistes, segur que s’ho repensaran”, unes declaracions defensades també per la creadora del llenguatge tronat “tutis i totis”, l’exconsellera Vergé, amb una certa inclinació a acusar de masclista i arcaic qualsevol pensament que difereixi del seu marc mental. No em deixa de sorprendre que no defensin la figura de la pubilla i, en canvi, defensin el vel islàmic. Desconec, però, quina és la versió “modernitzada” que el nou consistori municipal li vol donar perquè ara per ara no ha concretat el “com” però, si en volen fer cas, no facin invents i tornin a la tradició on la pubilla mai no és escollida per la seva bellesa sinó pels seus coneixements i intel·ligència.