Catalunya ha tornat

La frase amb embolcalls èpics que Salvador Illa va pronunciar reiteradament a la capital de l’estat com si el sintagma li retornés com el cogombre, em va recordar la de Ja soc aquí del president Josep Tarradellas. “Catalunya ha tornat” (Illa dixit) mereix una anàlisi a partir de dues mirades: l’estratègica i la psicològica. La primera és prou clara. Fer saber als seus que Catalunya, amb ell al capdavant, ha fet un reset en el seu sistema operatiu i que els que van defensar les urnes ja s’hi poden posar fulles i cantar el Virolai. Catalunya, segons Illa, és el fill pròdig, rebel i maldestre, que torna a casa del pare de la qual, òbviament, mai no hagués hagut de marxar. La segona mirada és més perillosa perquè amaga una superioritat per part de qui la pronuncia i que no s’adreça als de Madrid, sinó que el receptor no és altre que el poble de Catalunya. “Escolteu, vosaltres, Catalunya ha tornat a Espanya, ho he dit prou alt i clar?”, que no és altra que una variant, aquesta directa i sense filtres: “Us faig saber que en el dia d’avui, captiu i desarmat l’independentisme, els de l’Una, Gran i Lliure, hem aconseguit el nostre darrer objectiu. Catalunya ha tornat i el bròquil s’ha acabat.” I després que el gos d’atura conduís el ramat de xais dins del tancat, ja es pot rebre el president Pujol, insultat i vexat per amics, coneguts, saludats i enemics, a Palau per fer-se la foto i recuperar la imatge d’una de les figures més rellevants de la política catalana. Mentrestant, però, i malgrat aquesta jugada mestra de restitució aparent del 126è president, la feina de desnacionalització del nostre país segueix imparable. Llengua, cultura, identitat, recorden? Ara que Catalunya és més que mai terra d’acollida, cresol de cultures diverses, multiculturalitat enriquidora, qui gosa aixecar el dit per dir alt i fort que aquesta realitat juga en contra nostra? Núria Cadenes, en un article recent, recordava un llibre imprescindible. A Jo no soc espanyol (Proa. Debat. 1999), de l’escriptor Víctor Alexandre, podem llegir les opinions de vint entrevistats que reneguen d’Espanya. Des de Salvador Cardús, Joel Joan, Tísner o la mateixa amiga Cadenes. I per damunt de totes la del seu autor, que afirma que “mentre Catalunya és democràtica, Espanya està, aparentment, en democràcia” Catalunya no ha tornat i Espanya ho sap per molt que el Molt Honorable ho repeteixi per la Villa y Corte.