El patinet i la mare que el va...

Fa tot just una setmana vaig estar a punt d’acabar a urgències per culpa d’un d’aquests incívics que, imitant Fraga Iribarne, es pensen que el carrer és seu. El noi circulava amb un patinet elèctric fent ziga-zagues pel carrer Major sense cap mena de mirament, sortejant vianants que, com jo mateixa, passejàvem tranquil·lament per una zona que, segons el planejament urbanístic, és exclusivament per a vianants. I no és pas perquè la Paeria no hagi regulat l’ús d’aquests artefactes. L’any 2019 ja es va aprovar en el Ple municipal la reforma de l’article 59 de l’Ordenança determinant quins eren els espais per on poden circular. Però aquesta ciutat nostra, desguitarrada, desordenada, on tothom fa el que li surt de l’arc del triomf, els usuaris dels patinets elèctrics l’han convertit en una mena de selva on els vianants fem com els nyus quan creuen el Serengueti intentant sortejar els cocodrils. Quan es va decidir que els incívics tenien barra lliure per amagar-nos la vida? Com que el paper diuen que ho aguanta tot, l’ordenança diu, diu, que es va aprovar perquè permet millorar la circulació i la convivència d’aquest tipus de vehicles amb la resta d’usuaris. I aleshores? No dubto que la professionalitat de la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra pot acabar amb els incívics en un tres i no res i que, com jo, també ells estan fins al capdamunt que la seva feina s’assembli cada vegada més al caminar dels crancs. Aleshores, si els professionals de la nostra seguretat fan bé la seva feina, qui en té la culpa, de la vulneració sistemàtica de les ordenances cíviques? Ai, la por al què diran per part d’aquells que cada quatre anys ens asseguren que tenen la clau de tot i que si els fem cas i els votem la nostra ciutat es convertirà en el paradís a la terra. Però si m’ho permeteu, no hi ha res més objectiu que les estadístiques, els números freds, desacomplexats i políticament incorrectes. El 54% dels usuaris del patinet se salten els semàfors, circulen contra direcció, ho fan per les voreres i un de cada set ha patit un accident amb danys personals. El 37% són procedents de la immigració, de renda baixa o molt baixa, amb treballs precaris o sense feina. Però tal com es lamentava Espriu en el seu mític “nord enllà”, jo també n’estic cansada, de la meva covarda, vella i salvatge terra.