Mirem-nos al mirall
Som-hi? El primer que haureu de fer és assegurar-vos que esteu sols a casa, que ningú no us podrà escoltar perquè el que esteu a punt de fer és, sense cap mena de dubte, un exercici de risc que podria afectar el vostre estat emocional. Tot seguit, en aquest cas totes les precaucions són poques, tanqueu-vos al bany, passeu el forrellat, i situeu-vos davant el mirall amb el ferm propòsit d’aconseguir que la sinceritat flueixi per tots els porus de la vostra pell i amb el màxim de neurones preparades per a la gran aventura. Recomanacions: porteu roba lleugera, un xandall, per exemple, i sabatilles còmodes, cal també tenir a mà una crema relaxant muscular i, només per aquells casos extrems de dolor articular, aconsello qualsevol medicament que contingui trementina, càmfora i mentol. I per damunt de tot, queda totalment prohibit fer-se trampes al solitari. Esteu sols i ningú no us podrà jutjar. Calma i tranquil·litat. Per tant, sigueu sincers amb vosaltres mateixos. El repte és molt alt però l’esforç pagarà la pena. I ara ja podeu obrir el llibre i començar a llegir. Us he de dir que jo m’hi vaig posar tan bon punt es va publicar sense cap mena de precaució, sense xarxa, com la Pinito del Oro.. se’n recorden? I així em va anar. Quatre anys de recuperació. Fisioteràpia, psicòlegs, teràpia emocional i alguna sessió de risoteràpia que m’ajudés a alleugerir la tensió acumulada durant la lectura. Finalment vaig decidir assistir a una sessió d’autoajuda amb el desig de trobar consol, compartir experiències, fortaleses i esperança per trobar una solució a un problema comú. Tots els participants havíem llegit el llibre i sabíem a què ens enfrontàvem. El terapeuta ens va donar la solució. “Us hi heu d’enfrontar. L’heu de tornar a llegir”. Ahir m’hi vaig tornar a posar. Carles Puigdemont. M’explico. De la investidura a l’exili. 2016-2017. Amb Xevi Xirgo (La Campana, 2020) ens situa davant del mirall. La nostra història. El nostre passat, el present i, Déu no ho vulgui, el nostre futur. La mateixa pedra, els mateixos errors, el mateix adversari. Un llibre que, ja ho adverteix l’autor, ens pot fer mal perquè s’hi retrata la grandesa de la política, però també les seves misèries. Les picabaralles internes, enveges, traïcions, conspiracions, angoixes i por, molta por. Però teníem dret a saber-les perquè només dels errors se n’aprèn i se’n poden extreure lliçons. Els miralls, recordeu el conte de la Blancaneu, reflecteixen la realitat i el panorama que ens ensenya és ben galdós.
