Els minuts de silenci

Fa uns mesos vaig llegir una piulada que deia així: “Un mal polític et pot matar.” Enmig de la tragèdia que ha tornat a sacsejar cruelment el País Valencià, la frase m’ha vingut al cap mentre escoltava les declaracions del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un personatge que va formar part de Los Marengo, un grup que oferia concerts amb versions d’artistes com Julio Iglesias o Mocedades i que, l’any 2011, van estar preseleccionats per participar a Eurovisió. Aquest noi amb cara d’espantat i incapaç d’articular correctament una frase, és la prova del cotó de com n’és, de perillós, atorgar responsabilitats polítiques a un incompetent. Els partits polítics s’han convertit en empreses de col·locació dels seus sense que en cap moment pensin si aquell o aquell altre estarà suficient preparat per assumir el càrrec. Mentre a València la xifra de morts s’enfilava de manera alarmant, PP i PSOE ja es començaven a llençar els plats pel cap. La Generalitat valenciana traslladant a Interior la responsabilitat i el Govern espanyol responent que les competències són autonòmiques. Que en són de miserables, uns i altres. I amb les desgràcies arriben els minuts de silenci. D’això sí que en saben! Es planten els polítics davant dels ajuntaments, de les diputacions, de les administracions, es posen palplantats, amb cara seriosa, i després d’un minut i de dir la frase màgica “Perquè això no torni a passar”, tots cap a dins a seguir remenant papers. Qui, si no, ha donat permisos urbanístics perquè a Catalunya, per exemple, un 15% de sòl urbà estigui en zones amb risc d’inundació ja sigui perquè són a tocar de rius o rieres que es poden desbordar o perquè no drenen l’aigua de la pluja. Els rius són tossuts i continuaran reivindicant el seu curs natural. Si riu avall s’ha construït una urbanització, un barranc que abans tenia una amplada i han autoritzat ofegar-lo enmig de dos murs, qui n’és el responsable? Quants Mazón d’anar per casa van deixar construir en zones inundables els 45 hospitals, els 985 centres educatius, les 358 residències de gent gran i els 9 aeroports que consten en l’informe del Pla de Gestió de Risc d’Inundació publicat pel Govern de l’estat espanyol? Davant d’aquest llistat de despropòsits, se’n faran un bon tip, de minuts de silenci. Desvirtuats tots ells. Com una mena de ritual que, si més no, aparentment, els exculpi de qualsevol responsabilitat.