Realitat versus ficció

E l món real no té res a veure amb el que imaginem que vivim. La ficció que ens separa de la realitat, arrenca per un desconeixement volgut, conseqüència de la manca de lectura, i per la comoditat d’anar a remolc dels pensaments únics que ens aboquen els mitjans o les xarxes socials. Així, amb la mirada fixada en la pantalla del mòbil, hipnotitzats per aquest nou univers que ens aboca a la més absoluta niciesa, ens deixem gronxar per un imaginari semblant al bany maria de l’eterna adolescència. Els programes d’entreteniment cada vegada són més infantils, els acudits més primaris, les sèries televisives i les pel·lícules prenyades de guions absurds que s’intenten amagar darrere d’efectes especials. La societat ha perdut la virtut de saber llegir entre línies, d’anar a informar-se directament a les fonts, de remenar arxius, de repassar les hemeroteques, d’interpretar els articles d’opinió, de saber descodificar els missatges interessats, de la riquesa dels matisos, de saber que entremig del blanc i el negre existeix tota una gamma de grisos al que el món del periodisme també ha renunciat, atrapat per una crisi galopant del sector i per les subvencions de les administracions que tapen boques i amaguen veritats sota la catifa. I la badoqueria, deixant que d’altres interpretin, que d’altres colonitzin el nostre pensament, que ens diguin el que hem de fer, el que hem de menjar, el que hem de decidir, on hem de viatjar i quan, què és bo i què és dolent, ens aboca a l’abisme del menysteniment, de la subestimació i del menyspreu. Servils i acabats només de tant en tant ens revoltem en una mena de joc de trons que acaba en el punt d’inici. I contràriament al que podem pensar, qui acaba pagant els plats trencats és la bona gent. La que paga religiosament els impostos, que mai no llença un paper a terra, que respecta els espais públics, que pateix l’incivisme, la manca de seguretat, que no molesta els seus veïns d’escala, que deixa els seients dels transports públics perquè l’ocupin les persones grans, que camina per la seva dreta, que deixa sortir abans d’entrar, que saluda amb un bon dia quan entra en una botiga, que tracta de vostè i que no té el mal costum de tutejar perquè ara tots som joves i superguais.