Halal i benestar animal
Mentre llegeixo la notícia gairebé m’ennuego amb el cafè amb llet. El govern municipal de Lleida va treure a concurs el contracte per donar servei al menjador social incloent, en el plec de condicions, que no hi hagués porc en els menús ni tampoc en els entrepans, afegint que tota la carn portés el certificat halal, que, per aquells que ho desconeguin, és el mètode de sacrificar els animals de la religió musulmana. Fa uns anys vaig passar uns dies a Nouakchott, a la república islàmica de Mauritània, convidada per un bon amic que fa anys i panys que va fugir cames ajudeu-me d’un país estructuralment corrupte. Se celebrava la festa del sacrifici, una festa descrita per l’activista egípcia, Fàtima Naut, com “la major massacre d’animals comesa pels éssers humans”, que li va comportar una sentència de tres anys de presó acusada de blasfèmia. Els explicaré breument el mètode halal que tan agrada a l’ajuntament. L’animal, corder, vaca, cabra, és tombat a terra on se’l degolla amb un ganivet que perfora el seu coll, seccionant la tràquea, l’esòfag, artèries caròtides i les venes jugulars perquè així l’animal es vagi dessagnant lentament sense haver estat prèviament estabornit. Veure en viu i directe els ulls desorbitats d’un corder que està patint una mort tan bèstia, és una de les experiències més doloroses que he viscut. I ara què? Engeguem a fer punyetes tot el que hem aconseguit per garantir el benestar animal enfront del dolor, l’angoixa i el patiment evitable en nom d’un ritus religiós en un país que presumeix la seva laïcitat? El Tribunal Europeu dels Drets Humans va prohibir els sacrificis rituals halal a petició de Flandes, Valònia i Bèlgica, exigint l’estaborniment previ per reduir el patiment animal. I l’economia pròspera del sector porcí, també l’engeguem a Can Pistraus? No tenen en compte que les comarques de Lleida són les de major nombre de caps de porcí de tot Catalunya? Com gosen posar pals a les rodes a un sector que produeix a casa, que és de proximitat, amb uns beneficis anuals de 370 milions d’euros, que cada any guanya quota en els mercats europeus, que en el sector agroalimentari animal de la demarcació és del 75% en termes de facturació i que dona feina a més de 3.000 persones. Les organitzacions agràries ja els han demanat que rectifiquin. I ja ho saben que rectificar és de savis?
