L’empoderament de la niciesa
Anys de combat feminista per la igualtat de drets i deures, de procurar la visibilització de les formes d’opressió, dominació, segregació i altres violències, per trobar-nos de cop i volta els carrers plens de dones que amaguen els seus preciosos cabells sota un drap o, encara pitjor, tapades de dalt a baix amb vel integral deixant només una petita obertura per als ulls. Que poc que s’imaginava la Conxita Velasco quan cantava “Una chica ye-ye” amb aquella minifaldilla de pam i mig, que arribaria un dia que, en un obrir i tancar d’ulls, Europa llencés al cubell de les escombraries el moviment social més important de l’última meitat del segle XX, fins a l’extrem que, en una interpretació eixelebrada del terme històric, el nou feminisme woke és del parer que “pensar que el burca és patriarcal i que les dones no tenen dret a dur-lo lliurement és una mirada colonial”. Aquest és el pensament de l’autora de PornoBurka, Brigitte Vasallo, que afirma que “el vel ofereix un entorn de privacitat i que totes les lluites (?) pel dret a portar vel i vel integral a Europa li semblen un exemple dels processos emancipatoris propis de les dones musulmanes”. El que està clar és que Europa està caient en la trampa islamista permetent el vel que, sí o sí, hauria de combatre i rebutjar com una pràctica ideològica i social en el marc de la deconstrucció del patriarcat i els seus “suposats” atributs religiosos. Criticar obertament l’ús públic del vel és gairebé un tabú quan hauria de ser un deure obligat per a tots els col·lectius feministes posicionar-s’hi en contra, atès que és un símbol que atempta la llibertat de les dones, encara que moltes, per ignorància, por o aïllament social, no en siguin conscients i aleshores confonguin identitat amb ideologia. És desolador veure el que s’està permetent a la vella i esgotada Europa. Als països àrabs on la dona no val res, col·lectius d’autèntiques heroïnes feministes àrabs i musulmanes es deixen literalment la vida intentant aconseguir, precisament, el contrari del que defensen aquesta esquerra feminista tronada d’aquí. Ara es veu que ser tolerants, integradors i xupi-guais és la defensa del masclisme disfressat de símbol religiós. Parlem de cristianofòbia quan el cristianisme es critica obertament i sense cap mena de filtre? Però ai, si algú gosa criticar l’islam, llavors sí, llavors ets un islamòfob i que Déu t’empari, germà.
