Ballar sardanes

Entrar dins d’una aula per fer una activitat diferent de les que estrictament marca el currículum escolar m’imagino que no sempre és fàcil. Però quan l’activitat triomfa és, segur, un èxit per a tothom: mestres, alumnes i famílies. Això és el que sembla que ha passat en algunes escoles, com l’Escola Pia de Balaguer, que han incorporat la sardana com a assignatura més dins de l’horari per als alumnes de 3r i 4t de primària. Suposo que no és senzill demostrar als alumnes la riquesa cultural de la sardana i promoure la curiositat per ballar-la, però si els nens i nenes responen vol dir que la feina s’ha fet bé. Sense caure en cap folklorització, sinó amb el convenciment que conèixer part dels costums o balls d’una tradició, és una manera de transmetre una cultura, d’entendre una societat i de connectar generacions. Per això, a principis de maig veure el parc de Sant Eloi de Tàrrega farcit d’escolars de centres de les comarques de l’Urgell, el Pla i la Noguera per celebrar la cloenda dels cursos de sardanes Saltem i Ballem va ser també una fotografia singular, per l’excepcionalitat. Evidentment, el fenomen Coti x coti ha contribuït en aquest èxit. Alguns consideraran que el reggaeton mai s’hauria d’haver barrejat amb fragments on sona la cobla, però si això ha servit per despertar la curiositat entre el públic més jove per aprendre a puntejar la sardana, potser és la clara evidència que, de vegades, cal fer experiments i atrevir-se a innovar. Sobretot, en el món de la cultura tradicional. Enclavar-la al que “s’ha fet sempre” té riscos. Ara hi ha nens i nenes que saben ballar passos curts i llargs i que s’afegeixen en diferents rotllanes per demostrar el talent sardanístic. De la mateixa manera que tothom recorda determinats professors, jo sé perfectament qui em va permetre que conegués la sardana. Feia 3r de primària i el mestre Josep Mercè va demanar a la senyoreta Pepita Torra i la mare d’unes companyes de classe que ens ensenyessin els passos d’una sardana per ballar-la com a exhibició de la nostra classe en la festa de final de curs. Per tant, que ara aprendre a ballar sardanes s’hagi generalitzat sembla, gairebé, un acte revolucionari, però ha demostrat que fer-ho ja no sembla carrincló.