Un bé de primera necessitat
L’editorial d’aquest diari del passat 25 de maig era del tot encertada. Subscric de la primera a la darrera línia. L’article parteix de la decisió d’eliminar les lectures obligatòries a la convocatòria de les PAU de l’any que ve. La conselleria d’Educació, juntament amb el Consell Interuniversitari de Catalunya, van fer públic la setmana passada aquest acord. “Coneixements bàsics en matèries com comprensió lectora, càlcul i expressió escrita són més necessaris que mai si no volem que les noves generacions quedin a mercè del domini de la intel·ligència artificial”, reivindicava l’editorial. I, realment, ja m’agradaria no haver de subscriure aquestes afirmacions perquè voldria dir que els resultats educatius són excel·lents i que, per tant, l’engranatge educatiu funciona a la perfecció. És a dir, que tots els canvis introduïts els darrers anys han estat encertats i han donat bons resultats. Però sembla que no és ben bé així i que anem perdent molts llençols en cada bugada. Aquesta decisió a mi m’hauria comportat en el seu moment, quan vaig cursar 2n de batxillerat, no llegir la Rodoreda. I, com em comentava una professora de batxillerat aquest cap de setmana, “estem perdent una gran oportunitat per atreure lectors als clàssics de la nostra literatura i estem obrint les portes a la devaluació de la cultura catalana”. Potser algú titllarà d’exagerada aquesta declaració però és que a més crec que és incoherent amb el gran esforç que ha fet la conselleria d’Educació per impulsar un treball ambiciós com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Sabem que el treball pedagògic fet des de les aules no crea lectors per si sols però contribueix significament a despertar un conjunt d’interessos, curiositats i aprenentatges que poden ajudar a millorar els nivells de lectura i de comprensió lectora dels joves. Intentar augmentar els índexs de lectura i apropar els grans escriptors de tots els temps als estudiants és una qüestió de país. Intento fer un esforç per entendre com s’ha pogut arribar a aquesta decisió però no trobo cap resposta per enlloc. Bé, n’hi ha una que és molt evident: la desaparició de la formació humanística dels currículums. En quin moment hem arribat a la conclusió que la filosofia o la literatura són disciplines prescindibles? Són l’essència del pensament crític, la creativitat o la capacitat de reflexió i anàlisi. No sé si encara hi som a temps, però estaria bé no perdre el nord i reivindicar la lectura com un bé de primera necessitat.
