Decidir

Comprenc els nervis, la por o les incerteses que els envaeixen. Aquella sensació de voler atrapar un futur encara incert, però ple d’ambicions. Quan deixes enrere una etapa sents certa nostàlgia encara que, evidentment, el que entreveus és un horitzó infinit. Aquestes emocions les revisc cada any per aquestes dates, quan parlo amb els alumnes de la facultat que estan a punt d’acabar Periodisme. I em passa també parlant amb joves que han fet la selectivitat i que ara esperen les notes que determinaran si podran o no entrar a la carrera que desitgen. O quan parlo amb aquelles cosines que tanquen  l’ESO i que el curs que ve iniciaran un nou camí. De vegades, hi ha qui em demana consells i sempre dic que no soc ningú per donar-los cap lliçó de res, que tothom és amo de les seves decisions. En canvi, sempre afegeixo: “No us faci por equivocar-vos.” Vivim en una societat en què es valoren poc els errors i es prima sempre l’excel·lència. Sense tenir en compte que això de l’èxit i el fracàs és molt relatiu, que dependrà del nivell d’exigència que un s’autoimposa, dels esforços abocats o de les dificultats. I si un dia s’agafa una drecera equivocada, el millor és saber rectificar a temps. Sense por al que diran els altres, sinó amb el convenciment que cal modificar la direcció. De fet, és bo anar canviant de camins i no circular sempre per la mateixa drecera, aquella que sembla més confortable o segura. La vida sempre ens obliga a córrer riscos, a canviar, però diuen que és l’única manera de progressar. De fet, com deia Emili Teixidó, “tot ho aprendràs amb el temps”. Això sí, com la padrina ens ha repetit sempre: no us canseu mai d’aprendre. Perquè al final aquests joves que ara dubten entendran que el més important és ser coherent i crític. I que és important formar-se, però també compartir moments amb la família, gaudir d’un bon sopar amb els amics o viatjar. La vida és un conjunt de moment i etapes, educatives i professionals. I és normal que quan un finalitza un cicle vegi el demà amb un cert abisme. Però tot continua, el rellotge no té aturador i paga la pena mirar endavant, assumir reptes, entomar algunes frustracions i il·lusionar-se per nous projectes. I fer-ho sabent que caldrà prendre noves decisions.