Queralt

El 10 de juliol vaig publicar el meu darrer article en aquest diari. I just al cap de 10 dies, el 20 de juliol, naixia la meva filla. Per aquest motiu, les darreres setmanes no us he acompanyat en aquest espai. Perquè la Queralt ha intensificat les nostres vides i ens ha canviat algunes rutines. Espantats per les frases apocalíptiques d’altres pares ens havíem preparat per a qualsevol escenari. “No dormireu”, “Deixareu de fer moltes coses”, “No tindreu temps per a res” i un llarg etcètera de sentències que no s’han complert. Perquè dormim, ens organitzem, fem equilibres i gaudim de la nova etapa. Hem descobert que, com qualsevol repte, es tracta d’anar-se adaptant. I que si, com una servidora, ets patidora de mena, aquesta sensació es triplica de forma exponencial. Però també sabem que caldrà anar-ho conjugant el millor possible. El que sí que hem corroborat és que quan tens fills hi ha una tribu que és imprescindible. Els pares, que ara han esdevingut padrins; els germans, que ara també tenen la categoria de tiets; els cosins; i una família extensa en la qual sumes també els amics. Tots plegats formen una xarxa indispensable per compartir emocions i preocupacions, per explicar tot allò que ara vivim per primera vegada i que intentem retenir amb milers de fotografies, petons i missatges de WhatsApp. Ens agrada que les teves rialles s’encomanin i que la teva presència generi felicitat. Vas néixer de matinada a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb l’ajuda de la teva tieta Elvi i tot un equip de professionals del servei de Ginecologia esplèndid. Perquè ara que sembla que hi ha fuga de parts cap a altres hospitals volia explicar públicament que nosaltres vam tenir una gran sort. Poques hores després, Queralt, vaig escriure aquestes ratlles: “Aquest és un món farcit d’alegries i incerteses, però ja ho anirem descobrint a poc a poc. Comença el viatge”. Avui que també reprenc aquesta petita parcel·la al diari, ho deixo aquí tintat. Potser d’aquí uns anys ho llegiràs o potser, fins i tot, m’ho debatràs. Mentrestant t’aniré acompanyant. Perquè la vida està farcida de pàgines que anirem escrivint plegades mentre enfortim aquest fil d’unió entre mare i filla. Resseguim-lo.