Els ponentins que ens expliquen

Si algú em pregunta d’on soc sempre responc el mateix: “De Vilamajor d’Àger, un petit poble de la Noguera. Tot i que visc a Balaguer.” Les arrels familiars i l’entorn on he crescut són l’explicació de qui soc. Perquè determina una manera de veure el món i d’entendre la vida. De fet, cada setmana baixo a Barcelona per motius professionals i sovint em molesta que algú, quan torno a casa, em digui: “Ja arriba la barcelonina.” Em sento agerenca, balaguerina, noguerenca. I en presumeixo, sense escarafalls però amb orgull. El Montsec és el meu paisatge, el riu Segre la silueta més identificativa de la meva ciutat i la boira un tret distintiu. M’estimo la ciutat llunyana que relata Màrius Torres. Recordeu: pàtria, guarda’ns; la terra no sabrà mai mentir. De Màrius Torres a Teresa Pàmies, de Josep Vallverdú a Maria Mercè Marçal. Els ponentins que ens expliquen. Els no sempre valorats i llegits, però que tenim el deure de reivindicar.De la mateixa manera que enguany hem de parlar de Ricard Viñes, Conxita Grangé i Agustí Duran i Sanpere. Tres ponentins que formen part dels personatges que la Generalitat de Catalunya commemorà de forma oficial al llarg d’aquest any. 150 anys del naixement del pianista lleidatà, el centenari de l’activista social pallaresa i 50 de la mort de l’historiador de Cervera, respectivament. Viñes va triomfar a tot Europa, Grangé va ser una de les grans lluitadores contra el feixisme i Duran i Sanpere va ser un ferm defensor de la cultura. Però malgrat la seva tasca ingent i el seu compromís social i cívic encara són grans desconeguts per una part de la societat ponentina i catalana. Perquè tendim a no conèixer les grans figures de la nostra història, aquelles que van treballar amb constància però sovint de forma silenciosa. Per això, passats els anys cal intentar esmenar els errors històrics. És a dir, mai és tard per donar a conèixer i lloar la feina d’aquelles personalitats que també ens defineixen i que ens prestigien arreu del món. És evident que queda molta feina per fer però com diu l’estimat Vallverdú: “Malgrat tot, ens toca ser optimistes.”