Panets de Sant Antoni
Sona el timbre de casa a primera hora del matí. Obro i és la mare. Arriba carregada amb una bossa. De seguida, endevino què hi porta, a dins. És 17 de gener i ella, com ja feien els padrins, ha anat a buscar els panets beneïts de Sant Antoni. És una escena que es repeteix any rere any. Abans, la tarda d’aquest dia de gener, passàvem a veure els padrins per recollir els panets i ara és la mare qui ho fa per donar continuïtat a un acte que probablement barreja fe i tradició. El padrí Francisco sempre va col·laborar amb la confraria de Sant Antoni de Balaguer. Era un home discret, que no feia mai massa soroll però amb el seu tarannà afable repetia litúrgies senzilles com aquesta. Anava a buscar els panets, a missa i als tres tombs a la plaça Mercadal. Cada 17 de gener, amb la companyia de la padrina, celebrava la diada de la pagesia. I així ho van fer fins que ens van deixar. Però ara són els seus tres fills els que segueixen el costum dels pares. Perquè saben que repetir aquest ritual és una manera de tenir-los presents, de recordar-los i de seguir-los demostrant estimació i respecte. La vida segueix però hi ha moments o situacions que ens remeten al passat. Aquell que els padrins van cultivar amb afecte, paciència i cura i que, per això, volem que segueixi impregnant el nostre present. Divendres passat quan vaig veure els panets sobre el taulell de la cuina vaig sentir alegria i enyorança. Probablement eren inevitables els dos sentiments. Aquell goig de veure que hi ha un fil de memòria que la mare intenta resseguir i aquella nostàlgia que, sense ser dolorosa, aboca a situacions que ja han desaparegut. Un petit panet de forma rodona que dona significat i sentit a les relacions entre pares i fills, al lligam dels pagesos amb la terra i el seu fruit, a l’amor que pot esdevenir etern mentre algú et segueix recordant i estimant. Diuen que primer cal sembrar per després recollir les flors del nostre treball. Però només floriran si les reguem i si les cuidem amb l’adob que les farà resplendents a la primavera. Aquest és, també, el motiu per mantenir viva la festivitat de Sant Antoni. Per reivindicar, un cop més, els nostres padrins i la vàlua de la nostra pagesia.
