Economia, territori i sostenibilitat

Recentment l’ajuntament de Barcelona i PIMEC han signat una declaració a favor de la contractació pública sostenible. El text subratlla la importància de consolidar una política responsable de contractació per part de l’Administració pública, que impulsi el teixit productiu local, respecti els drets laborals i promogui l’economia social.

Una cosa que sembla de sentit comú, encara ara suposa una pèrdua de competitivitat de les pimes envers les grans corporacions. Aquestes, moltes vegades sense implantació en el territori ni aportant cap benefici a la societat ni al medi ambient, són les que acaben executant les tasques perquè són més econòmiques. Però si només mirem el número, ens estarem equivocant. Cal tenir en consideració la internalització dels costos ambientals i socials que les petites i mitjanes empreses aporten al territori, que són claus per mantenir el teixit associatiu i la població arrelada, cosa que a les terres de ponent som ben conscients de la necessitat i la importància que té.

Ara més que mai les administracions han de fer un pas endavant per una contractació més ètica i sostenible per assolir les tres branques de la sostenibilitat: una contractació econòmicament viable, socialment més justa i ambientalment més responsable.

El respecte al medi ambient serà un dels pilars de creació d’ocupació de les pròximes dècades, i totes les empreses haurem de fer esforços per aliniar-nos amb els objectius de sostenibilitat, sense descuidar la vessant social i laboral, objecte de ser de moltes pimes. I és per això que PIMEC lluita contra la precarització laboral i la pèrdua de drets laborals i socials, i per això és clau que en processos de contractació de l’Administració es redueixi la importància de l’oferta econòmica a favor d’aspectes com el comerç just, l’impuls de la petita i mitjana empresa, el respecte al medi ambient i la conciliació familiar.