Cota de malla al Pedraforca

El mes d’octubre és un mes ple d’oportunitats comercials. Es reactiven les transaccions després de vacances i es reinicien relacions que l’estiu havia refredat. Enguany tenim un octubre mogut. Els catalans han exercit el seu dret a decidir, malgrat l’atac a la llibertat d’arreu del territori català. També a Lleida. Des de primera hora hi va haver violència policial desproporcionada. Un d’ells va ser el CAP de Cappont, el meu centre mèdic de referència. Però aquell dia no hi havia professionals, no curaven ni receptaven tractaments. Aquell dia uns senyors molt tapats van receptar xarop de bastó als allà reunits. Mentre uns eren vexats i maltractats, el seu paer en cap declarava que l’actuació dels cossos policials de l’estat espanyol havia estat proporcionada.

Cadascú escull el seu camí i les seves decisions. N’hi ha que decideixen defensar els seus ciutadans i n’hi ha que s’hi posen d’esquena. A PIMEC sempre hem estat de cara, defensant els lícits interessos de les pimes catalanes davant de les adversitats.

El diàleg és un dels baluards més preuats. Però quan l’únic diàleg que alguns entenen és el de la cota de malla, hem de valorar si l’interlocutor ha perdut l’ús de la raó. Hi ha qui pensa que la raó de la força és més interessant que la força de la raó. Molts pensem que davant de la força dels arguments no hi pot prevaldre la força.

Haurem de preguntar a Puigdemont si ell també puja al Pedraforca, si es decanta pel Puigmal o, simplement, puja el Calvari, muntanya de Girona de 174 metres. Esperem que no sigui l’últim tirabol, com alguns voldrien.

Sigui com sigui, se li gira feina a Francesc Ribera per adaptar la cançó El President, 24 anys després, a una lletra més contemporània; com va fer Elton John amb Candle in the wind l’any 1997, també 24 anys després d’haver-la escrit.