Reutilitzar o morir

Cada vegada més ens trobem en la dicotomia de si val la pena reparar o surt més a compte comprar de nou. Solem pensar que el cost econòmic directe que tenim al comprar un bé nou és més baix que el de la reparació de l’antic. Això acostuma a ser un error, ja que no considerem els costos ambientals i econòmics associats. Si ho féssim, convertiria la reparació en quelcom més econòmic i interessant pels ciutadans i les empreses.

El sector de la reparació i reutilització està vivint uns moments dolços. Hi ha una sensibilització ambiental creixent i tots estem prenent consciència que vivim en un planeta en el qual els recursos són finits, però en canvi l’ús que en fem no ho contempla i seguim immersos en un procés productiu lineal, encara lluny de la circularitat del sistema econòmic.

Un exemple d’això és el ReUdLitza (www.reudlitza.cat), una eina ideada per la Comissió de Medi Ambient de la UdL que té com a objectiu minimitzar la generació de residus i frenar el consumisme abusiu mitjançant la reutilització. RedUdLitza posa en contacte persones que ofereixen i persones que busquen productes que acabarien a les escombraries però que algú altre pot aprofitar, sempre sense ànim de lucre. Un altre exemple seria el portal ComaNou (www.comanou.cat), impulsat pel Consell Comarcal del Segrià, que pretén donar una segona vida als productes que arriben a les deixalleries perquè mantingui el valor afegit sense que suposi la pèrdua de productivitat.

Els empresaris hem de ser conscients que en un futur pròxim l’economia serà verda o no serà. Col·laborar amb projectes com ReUdLitza són una bona contribució al medi ambient i a tots els que ens envolten. Si caminem de manera ferma i decidida cap a aquesta direcció, de ben segur que a la nostra espècie li quedaran més de 1.000 anys d’existència, com explicava un dels més grans i enyorats científics del segle XX.