Tot comença i tot s'acaba

I qui digui el contrari t’enganya. O no. La bona sort, com la vida, sempre és efímera, per això en el món empresarial no n’hi ha prou amb bona sort perquè un projecte pugui perdurar en el temps i sobreviure als seus fundadors. Cal esforç i sacrifici per aconseguir que una idea brillant, una bona idea o fins i tot una idea qualsevol, es pugui convertir en un projecte empresarial de futur.

Vivim en una societat que ha fet de la immediatesa un valor en auge, quan segurament ens aportaria molt més l’exercici pacient de saber esperar. Tothom qui treballa al camp ja sap que abans de collir cal treballar la terra i mimar-la perquè doni fruit, cal esforç i suor, però també és necessari esperar i actuar en el moment necessari, aquella combinació màgica entre pausa i acció.

Però les notícies ens porten cap una altra direcció. Vivim en el terreny de l’efímer, de la immediatesa postmaterial que ens porta a actuacions ràpides i moltes vegades no prou treballades, que en l’empresa, com en la vida, ens aboquen a l’equivocació.

No és estrany doncs que aquells projectes reeixits i de futur siguin els que es plantegen canviar les coses quan les que estan realitzant en el present immediat són un èxit. I encara que sembli una contradicció, quan millor van les coses és el millor moment de plantejar els nous escenaris de futur. Aquest és el millor moment de dedicar recursos i esforços a planificar, per, quan hi hagi un canvi de paradigma, poder prendre la millor decisió i no veure’s empès a una acció precipitada i no madura, fruit de la rapidesa en la qual es mou la societat actual.

Si no volem esdevenir un projecte fugaç en la voracitat de l’actualitat, cal teixir xarxes i sumar esforços entre empreses, perquè l’experiència d’empresa no sigui només això, una experiència, sinó que pugui esdevenir, amb el transcórrer dels anys, amb l’espera necessària, un projecte empresarial sòlid que s’adapta al pas del temps.