Esport i empresa

En l’empresa, com en l’esport, no sempre guanya el més ràpid. I qui digui el contrari t’enganya. Cal esforç i sacrifici per aconseguir que una idea brillant, una bona idea o fins i tot una idea qualsevol es pugui convertir en un projecte empresarial de futur. S’ha d’entrenar i treballar dur, per potenciar les teves fortaleses i minimitzar les teves debilitats.

Hem d’aprendre a canalitzar la nostra energia a desenvolupar i millorar les habilitats innates i les adquirides, sinó ens trobarem en un carrer sense sortida. Si vols un treballador content, paga- li un sopar.

Si vols un treballador content i productiu, convida’l a fer esport. I és que l’esport és un element enriquidor a nivell social que a la vegada ens aporta enormes beneficis de benestar, tant físic com emocional.

És per això que hem de ser capaços d’alinear els nostres anhels i aspiracions, organitzant-nos bé el temps, sense caure en el parany d’aquells que ens diuen que sense esforç serem el millor empresari o el millor esportista. En l’esport, com en l’empresa, no sempre guanya el més ràpid, sinó aquell que està més preparat i porta una millor pauta d’entrenament, el que té el millor pla d’empresa.

Si no fem tot això podem caure en zugzwang, una situació que es dóna de vegades en els escacs, quan el jugador que ha de moure peça està en desavantatge perquè qualsevol moviment que faci li serà desfavorable. Llavors és quan ens adonem que algunes de les decisions preses anteriorment no han estat del tot encertades.

I és que com a empresari no em puc imaginar un moment més màgic (i a la vegada ple de contradiccions) com quan arriba l’hora en què Constantino et diu “atletes, baixin de l’escenari”, doncs això vol dir que algun dia vas estar a dalt.