Inicis i reinicis

Inicis d’any. Inicis en el càrrec. Inicis d’exercici. És aquella bonica època de l’any de les bones intencions, en què ens marquem els objectius més ambiciosos. En definitiva, és l’inici d’un període nou, d’un canvi de número i, a la vegada, d’un període en què tot està per fer.

El meu pare sovint em recorda que el seu li deia que les coses que ens passen, siguin bones o dolentes, passen perquè nosaltres fem que passin –una aproximació una mica germànica de l’assumpte, però força realista, ens agradi o no–. Per tant, no hem de buscar raons fora de casa, sinó que hem de mirar-nos al mirall i assumir qui som i què volem ser i fer.

I en el món empresarial passa el mateix. Ens hem d’analitzar i avaluar d’on venim i cap a on volem anar. Hem d’iniciar nous projectes o reiniciar els que ja tenim per fer que les coses que ens passin siguin les que hem volgut, intencionadament, que ens passessin. I tot plegat amb l’ànim de créixer, de fer-nos grans, d’enriquir-nos a base de tots aquests canvis que comporten les accions que hem fet que ens passin. I, si en tot aquest procés, que serà benintencionat, fallem, hem de tornar a repassar què hem fet, fer una mirada enrere, per poder-lo reconduir i anar posant en pràctica la teoria iterativa i del lean business planning que ens ensenyen a les escoles de negoci.

No obstant això, i malauradament, la cultura de l’autocrítica al nostre país encara està en quarantena, per no parlar del fracàs i de l’aprenentatge que s’amaga darrere de cada fracàs. Però això segurament ens ocuparia una tesina sencera i, per avui, no ens ha de preocupar –ironia– perquè, com deia, estem d’inicis d’any, d’inicis en el càrrec i d’inicis d’exercici. És l’època de l’any de les bones intencions, en què ens marquem els objectius més ambiciosos.

Inicis. Reinicis.

Parlem a finals d’any.