Evitem un nou confinament

F a uns mesos parlàvem de la represa, i de la importància de posar en pràctica tot allò que hauríem d’haver après del confinament; però sobretot apel·làvem a la responsabilitat que teníem cadascú de nosaltres per superar aquesta pandèmia.

És una llàstima veure que ràpid oblidem les coses i, lluny de ser prudents, tornem o volem tornar a una normalitat que malauradament no és encara possible.

Crec que hem de tenir paciència, i si volem mantenir una certa activitat econòmica ja de per si afectada, cal que ens autolimitem socialment, ja que si ens tornen a aturar de forma obligada, tot serà encara pitjor. Ara que certs sectors començaven a veure llum al final del túnel, no ens podem aturar.

Els joves, especialment, no ens podem sentir immunes i pensar que no ens afectarà greument el virus, ja que tot i que pugui ser veritat que l’afectació és en la majoria de casos lleu, tenim la responsabilitat de donar exemple i vetllar per la nostra gent gran. En definitiva, frenar la transmissió.

Cal deixar de pensar en clau individual i potenciar un sentiment col·lectiu. No ens podem permetre veure com ens obliguen a tancar negocis mentre individualment es puguin fer millor les coses. És molt injust veure com obliguen a tancar bars i restaurants i sigui encara freqüent veure grups grans de joves al carrer com si res passés, o gent asseguda en una terrassa sense prendre res i sense cap tipus de protecció, com si el virus en aquestes estones no existís. Tres trets bàsics que ens estan recomanant, que ens fem un fart de sentir i que tant està costant fer respectar: distància, mans i mascareta!

Fem entre tots que no s’aturi l’activitat, gaudim de certs privilegis perduts al confinament amb mesura i responsabilitat, i estic convençut que més d’hora que tard, ens en sortirem.