L'èxit

Quants articles s’encapçalen amb aquesta joiosa pregunta? I quanta gent sap la resposta correcta? Si ho busquem a la Reial Acadèmia Espanyola, ho defineix com a “resultat feliç d’un negoci”, però penso que és incomplet, o no és exitós el que triomfa en la vida sentimental? Es tracta d’un concepte tan indeterminat com subjectiu que, si analitzem la seva evolució semàntica, veurem que prové del llatí i que significa victòria, i que històricament s’utilitzava per parlar de triomf al camp de batalla.

En els negocis, obtenir molts beneficis és una conseqüència directa d’assolir l’èxit. Però com es mesura en professions com els metges o polítics? Quedarien desvirtuades si la concepció d’èxit fos precisament el benefici econòmic. Crec que l’èxit rau en un equilibri en què cadascú posi els seus ingredients. Per exemple, 100 grams de reconeixement professional, 200 de satisfacció en el treball, 300 de prestigi, 400 d’amor i un pessic de salari podria ser una fórmula plenament vàlida.

I com s’hi arriba, a l’èxit? D’una manera honesta, mitjançant esforç i dedicació, i una altra una mica menys honrada. No crec que tothom pugui assegurar que la feina ben feta faci rica la gent, però sí que pot assegurar que els fa bons treballadors i millors persones. Parlàvem d’èxit, no?

Potser les universitats haurien de saber donar les millors notes als alumnes que més bé els anirà a la vida, ja que no per estudiar la física del tenis un serà bon jugador d’aquest esport. El docent hauria de buscar les fórmules que serviran als estudiants en el dia de demà, tot i que és fonamental tenir la millor base formativa que es pugui. No pretenc explicar com assolir l’èxit, ja que la meua idea pot ser molt subjectiva. Però el que sí que puc assegurar és que, coneixent la història del Lluís i del Gerard, sens dubte són la definició i exemple perfecte d’èxit.