Gemma Arqués: «Hi ha pares i mares que quan senten parlar de l'adolescència s'espanten»

Gemma, tens anys i anys de formació, què t’aporta?

Soc Educadora social i Antropòloga social. Tinc 15 anys d’experiència en l’acompanyament a famílies, infants i adolescents a través dels Serveis Socials d’Atenció a la Infància i Adolescència. M’he dedicat a formar-me en la teoria familiar sistèmica i en la teoria del vincle, que m’ha aportat una nova mirada a l’hora d’intervenir amb les famílies. Un cop vaig llegir: “El nostre major obstacle per ser feliços som nosaltres mateixos”, i la vaig trobar reveladora. Aprendre és el camí per evolucionar i, en el meu cas, per ajudar els altres.

La teva formació acadèmica es complementa amb altres tipus de formació, oi?

Ja fa anys que soc alumna del centre Renaixement de Juneda, on m’he format en reiki, meditació i tècniques de benestar, salut i espiritualitat. Aquest pas ha estat decisiu i m’ha fet prendre consciència de la necessitat de l’autoconeixement personal, ja que llavors podem alinear el que sentim, pensem i fem. Sense un equilibri emocional i un sentiment de pau interior res del que farem a la vida serà sostenible i no tindrà sentit. Fruit d’aquesta combinació de la formació professional i el meu creixement personal neix Reconnecta’t.

Què és Reconnecta’t?

Des del centre, en mans del seu director fundador, Josep Rosinach, fa temps que es desenvolupa un projecte que vol abastar des de diferents eines, àmbits i activitats, l’acompanyament en el desenvolupament del creixement personal i oferir l’oportunitat d’ajudar i impulsar el despertar de consciència en les persones per millorar el seu benestar i felicitat. El projecte tenia un buit: l’adolescència, i aquí arriba Reconnecta’t, un servei d’acompanyament a l’adolescència des de la parentalitat conscient.

Adolescència i parentalitat conscient?

L’adolescència és una etapa molt important en el cicle vital, una etapa de transició en què es passa de ser un infant a preparar-se per ser adult. Hi ha canvis (físics, sexuals, emocionals), confrontacions amb l’adult i una necessitat imperial de descobrir món. Els infants surten de la protecció dels pares i comencen a explorar un món on el grup d’iguals pren més protagonisme. És una etapa crucial per al desenvolupament de la identitat i l’autoconcepte. Personalment és una etapa que m’encanta, però també soc mare i sé que en general fa certa por.

D’aquí la parentalitat conscient?

A moltes persones, quan senten la paraula adolescència, se’ls posen els pèls de punta i voldrien que els seus fills hi passessin de puntetes. Jo els diria que no tinguin por, que vegin l’adolescència no com una etapa de problemes sinó d’oportunitats. Quan parlo de parentalitat conscient em refereixo que els progenitors prenguin consciència que tenen un paper molt important en la formació dels seus fills. Han de mostrar-se en tot moment presents per acompanyar-los, oferint confiança i recolzament per tal que puguin explorar món i un refugi de seguretat i estima incondicional quan vulguin tornar. Els pares i mares han d’entendre que són la clau del canvi de la seva descendència. Si volen canviar i millorar la relació amb els seus fills i filles, han de propiciar el canvi.

Reconnecta’t neix postpandèmia. És casual?

Molts dels adolescents d’avui en dia, i sobretot després del confinament, amb el qual han vist limitada la necessitat d’exploració, presenten problemes de regulació i gestió emocional i això pot acabar provocant trastorns emocionals. Des del servei Reconnecta’t s’ofereix un tractament tant individual com grupal per atendre l’adolescent a través d’unes eines i tècniques específiques. Hi ha una gran funció preventiva. Si el menor fa un treball d’autoconeixement, aprèn a regular-se emocionalment i a demanar ajuda, es podrà evitar que omplin el buit que senten interiorment amb consum de tòxics, relacions conflictives, addicció als videojocs i xarxes socials, entre altres.

Això és per als adolescents, i per a les mares i pares?

Se’ls ofereix orientació i acompanyament perquè aprenguin com funcionen i com pensen els seus fills i filles, veure quin tipus de relació hi ha entre ells. Pares i mares han de fer un exercici d’autoconeixement, saber com funcionen i com es relacionen. S’han de regular emocionalment abans de voler que els joves n’aprenguin.

Ara t’has unit a PIMEC. Quins avantatges consideres que ofereix formar part d’una organització així?

M’hi he unit perquè personalment hi tinc molts lligams, i sé la tasca que realitzen per l’emprenedoria, el suport, el tracte. Soc emprenedora, soc autònoma, soc rural, soc dona, soc mare, evidentment soc PIMEC.