Els anticossos dels autònoms

Fa just un mes de l’erupció volcànica a la Palma, que feia més de 50 anys que no es veia. I és en moments històrics, normalment de crisi, que neix aquesta sororitat i solidaritat que fa que ens unim en la consecució d’ajudes per tal que els afectats per la crisi se’n puguin sortir o puguin, com a mínim, tapar forats fins que les circumstàncies es recondueixin, com en el cas del volcà.

Amb els autònoms passa el mateix, però al revés. Són aquella rara avis que en el moment que esdevenen treballadors per compte propi el seu sistema immunitari es transforma perquè gairebé mai hagin d’agafar una baixa mèdica. Màgia? Solidaritat? Quan els autònoms es donen d’alta per primera vegada ens topem que la TGSS els injecta un superpoder, el de la invencibilitat davant de malalties que podríem anomenar “corrents”, com un constipat, un mal de cap o hèrnies discals, entre d’altres.

Quan un autònom està malalt i no s’agafa la baixa es produeix un doble efecte de solidaritat: per una banda, contribuïm a cobrir les baixes per malaltia dels treballadors per compte d’altri i, per altra, estalviem al govern haver-nos de cobrir les prestacions de baixa mèdica. I la pregunta és: qui és solidari amb el col·lectiu d’autònoms? Perquè, un secret, l’autònom no té superpoders i necessita vacunes com tothom, i necessita un sistema prestacional que no sigui precari.

L’autònom pateix una crisi, silenciosa i desconeguda. L’autònom té risc il·limitat en la seva activitat i està desprotegit en nombrosos àmbits (prestacional, cobertura formativa, etc.), i també emmalalteix. I sovint no pot deixar de treballar perquè ningú el substituirà. Que lluny que veiem un canvi de paradigma per als autònoms!