Retornar a les velles professions

El món laboral actual sembla regit exclusivament per tot allò que envolta les startups, empreses de nova creació de vessant tecnològic que sovint miren de solucionar problemes diaris –i atreure de retruc la mirada dels inversors–. Són perfils laborals de nova creació, i ens hi solem fixar perquè ens fan gràcia, per la nomenclatura, sempre en anglès per allò de la globalitat, i perquè segurament aparenten molt més del que són. Analyst, designer, data, application, machine, learning, especialist, engineering, cloud o IT, són conceptes que podem anar barrejant per crear noves professions sobre la marxa, o potser per reanomenar velles feines per aparentar ser més modernes.

Podem sumar a aquesta llista tota la sèrie de CEO, CDO, CMO, CTO, CIO, CDO, CSO o CXO i ens sortirà un panorama laboral més aviat desolador, impersonal, d’aparentar molt, de gent encantada d’haver-se conegut.

Passa que, normalment, aquests perfils laborals treballen per donar serveis a empreses i professionals com per exemple fusters, electricistes, muntadors de gas, forners o sabaters. O juristes, o cambrers, o gerents d’una botiga de queviures, o pagesos i agricultors. I d’aquests perfils ja no en parlem tant. Potser són més avorrits, perquè són vells, i potser perquè no estan per a tantes històries.

Ara, diuen, l’aparició de la intel·ligència artificial podria fer trontollar la majoria dels nous llocs de feina que nombrava a l’inici de l’article. I llavors? Potser només llavors haurem de tornar a mirar amb estima les velles professions, aquestes de les quals ningú ja no parla. Professions que, d’altra banda, confeccionen encara una cartografia social, humana i de vida arreu del país. Sense les noves professions segurament podríem seguir vivint, però sense les velles, les que ens donen la vida, potser tot seria un caos.