Ismael Balsells: "Al Tòfol hem canviat per atraure un client jove i garantir la continuïtat"

L’any vinent farà 70 anys que el Tòfol va servir la primera truita.

El Tòfol obre les portes l’any 1954, de la mà dels meus padrins Ramona i Cristòfol. Al principi era un bar on se servien bàsicament cafès i truites, les conegudes truites de la Ramona. Malgrat que el nom del bar venia del padrí, era la meva padrina qui representava i gestionava el negoci, però era una època en què no estava acceptat que una dona estigués al capdavant d’un negoci. La meva padrina va portar el bar fins als anys 90, quan s’hi va incorporar el meu pare, l’Ismael, i va fer evolucionar el Tòfol de bar a restaurant, ampliant l’oferta gastronòmica amb peix i altres productes de qualitat.

En quin moment vas decidir incorporar-te al negoci familiar?

Des que tinc ús de raó que estic connectat al restaurant. De petit hi passava molt temps amb la família i els clients. Als 16 anys, mentre estudiava, vaig començar a ajudar al restaurant. Al complir els 18 vaig escollir estudiar una enginyeria i, al plantejar-me si estudiar-la a Lleida o marxar a Barcelona, vaig decidir quedar-me a Lleida per poder compaginar els meus estudis amb la feina al restaurant. Suposo que aquesta decisió ja va ser tota una declaració d’intencions perquè, més tard, només sortir de la universitat, em vaig incorporar 100% al negoci familiar.

Diuen que les terceres generacions es carreguen els negocis familiars. En el teu cas ha sigut tot el contrari. Què has aportat al Tòfol?

En una frase: ganes de créixer. A l’incorporar-m’hi jo, és quan vam fer la primera de les 3 ampliacions que es van fer al restaurant. A partir d’aquí, vam començar a informatitzar el negoci, que havia funcionat sempre amb paper; vam començar a tenir carta, quan sempre havíem treballat amb una oferta cantada; vam començar a donar tiquet al demanar el compte, que abans no es donava, vam començar a treballar la comunicació digital... El Tòfol havia sigut un restaurant amb un perfil de client molt únic i amb aquests canvis vam aconseguir obrir-nos i atraure tot tipus de client i, sobretot, un client més jove que garanteixi la continuïtat de negoci. Perquè us en feu una idea: abans el nombre de comensals d’un servei era de 30 i ara arribem a fer-ne 120.

El grup Tòfol és un referent a l’hostaleria de Lleida. Com veus el sector?

Tots sabem que venim d’un moment molt dur per a l’hostaleria, de Lleida i de tot arreu, que és la pandèmia. Tot i que encara n’arrosseguem conseqüències i que s’hi han sumat altres fets desfavorables, crec que ara estem en un moment d’oportunitats. Crec que és interessant que a Lleida aquestes oportunitats s’aprofitin per crear petits negocis locals i no perquè les aprofitin grans grups que venen de fora del territori, que és una cosa que ja està passant. Lleida té una proposta gastronòmica de molta qualitat i personalitat. Hem de ser capaços, entre tots, de donar-la a conèixer fora del territori i, naturalment, de fer sortir al carrer el públic local perquè la gaudeixi.

I mirant cap al futur, com veus l’hostaleria de Lleida en 5 anys?

Si se segueixen fent les coses bé, com s’han fet fins ara, i la gent ens acompanya, penso que l’hostaleria de Lleida no canviarà gaire en oferta, però sí que podem canviar les zones gastronòmiques de la ciutat. El nucli antic, per exemple, es pot convertir en un referent gastronòmic perquè compleix tots els requisits: és una zona de vianants, cèntrica, accessible... I també crec que la rambla Ferran i el carrer Major són zones que es podrien recuperar, ja que en la seua època van ser tot un referent, però ara estan apagades. Crec que és la zona de Lleida que té més potencial de créixer pel que fa a l’oferta d’hostaleria.

Parlem de projectes. En tens algun d’aquests que es cuinen a foc lent que es pugui explicar?

Després de les obertures que hem fet en els últims 3 anys, el Barri i l’Isidre, la nostra propera proposta és obrir un projecte en un segment que no hem tocat fins ara: el menjar per emportar. Sota el nom de la meva padrina, que és Ramona, oferirem tot tipus de menjar casolà amb producte de proximitat per a take away o home delivery. També tenim en projecte dos nous restaurants, un dels quals amb intenció d’anunciar en qüestió de setmanes i d’obrir-lo abans que acabi l’any.

Què hauríem de demanar a cadascun dels tres restaurants?

Les patates braves del Barri, els caragols de l’Isidre i les anxoves i les mandonguilles del Tòfol. No fallareu.