Esforç, sacrifici i actitud
Tot i les elevades taxes d’atur que tenim, la contractació per a les empreses cada vegada s’acosta més a practicar un esport de risc. Amb un 12% d’atur a Catalunya i l’esgarrifosa xifra del 28% d’atur juvenil, intentar contractar persones segueix sent una tasca complicada, difícil i incerta.
En un article recent parlava del talent, escàs en la nostra societat. Però no és el talent el que trobo a faltar en els processos de selecció, sinó la manca d’actitud i voluntat d’incorporar-se a una empresa. Estarem d’acord que hi ha moltes professions que requereixen de personal amb una formació o experiència determinada, però també hi ha moltes empreses que estan disposades a contractar persones que tinguin ganes de treballar, i que ja adquiriran l’experiència i coneixements a l’empresa.
Les pimes moltes vegades només demanem actitud per treballar i voler aprendre. Però no podem ensenyar a aquell que no vol aprendre, ja que seria perdre el temps, i tampoc ens podem quedar sense ensenyar a aquell qui vol aprendre, ja que estaríem perdent una oportunitat. I aquesta és la dicotomia en la qual naveguem pimes i autònoms que busquem créixer, i que sovint ens quedem amb places vacants perquè no trobem qui la vulgui ocupar.
Una bona actitud i predisposició et poden obrir moltes més portes que el coneixement o el talent, i això les pimes ho sabem i ho valorem de manera molt especial. De l’esforç i el sacrifici ja ni en parlo! Són paraules que semblen injuriades en aquesta nostra societat efímera i volàtil, però que són imprescindibles per aconseguir la llibertat.
Llibertat que moltes vegades ens volen fer creure que es contrària al sacrifici i a l’esforç, quan en realitat aquestes són actituds necessàries per arribar-hi. Us recomano que les practiqueu, aconseguireu coses que creieu irrealitzables.
