Com diria Estopa, acelera un poco más!
Qui dels lectors té un son plàcid, dorm les hores necessàries, descansa bé i es desperta radiant? Potser això no existia en l’època de postguerra, però m’agrada pensar que hi ha hagut un període intermedi en què els empresaris tenien cert equilibri entre vida personal i professional, fent la conciliació del son, i de la qualitat de vida en general, més fàcil. A mesura que avancem com a societat, ens polaritzem més entre els que viuen per treballar i els que treballen per viure.
La beneïda tecnologia que ens acompanya per fer-nos la vida més fàcil. Abans, presentàvem un model fiscal omplint un formulari manualment, portant-lo a segellar a Hisenda, i el banc carregava el model al compte en tres passos. Ara necessitem certificats digitals, que no caduquin, introduir informació, prémer 25 botons, gestionar el càrrec bancari en línia, i estar atents als errors i sancions per cèntims equivocats. Compte amb les notificacions que poden anar a SPAM i considerar-se notificades.
Abans teníem telèfon fix i fax. Ara tenim telèfon fix, mòbil, correu electrònic, WhatsApp, web, xarxes socials, i TikTok, que sempre en sap més que ningú. Visca la desconnexió digital. Arribes a casa i somnies amb tot això, no amb les ovelletes.
Em pregunto, en quin moment ens hem deixat arrossegar per aquesta voràgine del fast tot? Pot ajudar-nos la tecnologia a frenar aquesta tendència que ella mateixa ha creat? És una reflexió necessària. En resum, la tecnologia ha transformat la nostra manera de viure i treballar, sovint complicant allò que hauria de simplificar. Cal trobar maneres d’utilitzar-la per millorar la nostra qualitat de vida, no empitjorar-la. Tant de bo trobem aquest equilibri i gaudim d’un bon son. Desitjo que tingueu un bon descans!
