Micro-ARN circulants en sang, claus per millorar el pronòstic després d'un ictus isquèmic
Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar identifiquen 5 molècules com a possibles marcadors de recuperació en pacients amb infart cerebral, obrint la porta a nous tractaments
Joan Jiménez Balado, Marta Vallverdú Prats, Jordi Jiménez Conde i Isabel Fernández Pérez.
Un estudi liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar ha descobert una relació entre nivells elevats de cinc micro-ARN circulants en sang i un pitjor pronòstic en pacients que han patit un ictus isquèmic. Aquestes petites molècules d'ADN regulen al voltant del 60% dels gens humans que produeixen proteïnes, i la possibilitat de modular-ne l'activitat obre la porta al desenvolupament de nous tractaments per millorar l'evolució dels pacients després d'un infart cerebral.
La investigació, publicada a la revista "Neurology", ha comptat amb la participació de diversos centres hospitalaris espanyols. Els investigadors van analitzar més de 2.000 micro-ARN en mostres de sang de 215 pacients amb ictus isquèmic atesos a l'Hospital del Mar entre 2009 i 2018, identificant inicialment diversos candidats que semblaven estar elevats en pacients amb pitjor pronòstic als 3 mesos. Posteriorment, van validar els resultats en una segona cohort de 191 pacients, confirmant l'associació de 5 d'aquestes molècules amb el pronòstic.
Segons el doctor Jordi Jiménez Conde, coordinador del Grup de recerca Neurovascular de l'institut, "aquests micro-ARN poden representar potencials objectius terapèutics" relacionats amb mecanismes de regeneració neuronal i vascular que podrien ajudar en la recuperació. Alguns ja compten amb inhibidors que permetrien modular-ne l'activitat sobre els gens regulats.
No obstant això, la doctora Isabel Fernández Pérez, investigadora de l'estudi, puntualitza que encara cal estudiar a fons les seves funcions i analitzar com es poden modular in vitro i in vivo, ja que "un micro-ARN pot actuar sobre diversos gens a la vegada, fet que pot ser positiu, però que, al mateix temps, pot complicar-ne l'estudi."
L'ictus isquèmic, principal causa de discapacitat en adults i segona causa de mort al món segons l'OMS, provoca seqüeles que varien molt entre pacients malgrat tenir factors clínics i gravetat similars. Els factors genètics i epigenètics identificats en aquest estudi podrien ajudar a explicar aquesta variabilitat i a predir millor el pronòstic combinats amb altres factors de risc, facilitant un seguiment més acurat durant la recuperació amb una simple anàlisi de sang.
