MATERNITAT DEBAT
Mare després dels cinquanta
És possible ser mare passats els 50? És convenient? El cas d’una dona gallega que donarà a llum el proper mes d’octubre als 62 anys (vegeu el desglossament) ha tornat a obrir el debat sobre la idoneïtat de la maternitat després d’haver passat la menopausa. Sens dubte, no és un fet habitual, i els casos apareixen amb comptagotes, però segons dades recollides a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a les comarques lleidatanes disset dones han estat mares amb 50 anys o més les últimes tres dècades.
L’últim cas comptabilitzat va ser el 2014 i va ser entre els anys 2006 i 2007 quan se’n va registrar el nombre més elevat, amb cinc naixements d’aquestes característiques. I és que la ciència, a través de fecundacions in vitro, permet aquests miracles i a dia d’avui no existeix cap legislació que ho prohibeixi, encara que el cert és que no es recomanen tractaments d’aquest tipus quan les futures mares han complert la cinquantena. “L’organisme ja no està preparat i a aquestes edats el risc de patir complicacions associades a l’embaràs com la hipertensió o la diabetis és molt més alt”, explica Josep Maria Laïlla, ginecòleg, originari d’Agramunt i expresident de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. A més, l’índex de mortalitat es multiplica i també ho fan les possibilitats que el nadó naixi amb algun tipus de malformació.
Cap normativa limita a Espanya l’edat en què una dona pot sotmetre’s a un tractament
Però els dubtes de com d’apropiats són aquests embarassos van més enllà entre els experts. “Crec que és un problema més ètic que fisiològic. És a dir, mèdicament hi ha recursos per aconseguir-ho i no hi ha una edat límit perquè la medicina no és una ciència exacta i depèn de la salut de la pacient. Però s’ha de pensar també en aquests fills i en l’edat que tindrà la mare per cuidar-los”, assegura Laïlla. I recorda en aquest sentit el cas de María del Carmen Bousada de Lara, una dona gaditana que va donar a llum uns bessons amb 67 anys el 29 de desembre del 2006. Va tenir lloc a Barcelona, a la clínica Sant Pau, i l’infantament la va convertir en la mare més longeva del món. Va ser gràcies a un tractament de fertilitat en una clínica de Los Angeles, on va reconèixer que havia mentit amb l’edat, ja que el límit legal per és de 55 anys. Tanmateix, al cap de dos anys i mig de néixer Pau i Christian (que compliran deu anys), la dona va morir a conseqüència d’un tumor que li havia estat diagnosticat poc temps després de ser mare.
Actualment, el rècord de la maternintat més longeva l’ostenta Daljinder Kaur, una dona índia que el mes d’abril passat es va convertir en mare primerenca amb setanta anys fent-se fecundació in vitro. El debat està servit.
El naixement serà mitjançant una cesària programada, precisament per “evitar riscos” associats a l’edat. Lina considera que aquesta tercera maternitat és “una recompensa” a tot el que ha passat a la vida, amb el sou embargat per litigis judicials i un fill amb paràlisi cerebral. “Volia repetir l’experiència, però per l’edat els ginecòlegs no ho consideraven convenient”, explica Lina, que no té parella. Així que va buscar per internet i va trobar un especialista a Madrid que, després d’unes proves, va veure viable l’embaràs.
Una dona gallega serà mare el mes que ve amb 62 anysD’aquí a un mes naixerà a Galícia una petita de nom Lina. El nadó no seria notícia si no fos perquè la seua mare la donarà a llum amb 62 anys. “Estic feliçment i físicament molt millor que quan no estava embarassada”, assegura Lina Álvarez. Aquesta metgessa de Lugo serà mare per tercera vegada, dos dècades després d’haver passat la menopausa, gràcies a una fecundació in vitro.