SUCCESSOS INVESTIGACIÓ
Denunciades mil desaparicions en sis anys a Lleida i 40 casos continuen oberts
Els Mossos d’Esquadra han rebut durant els últims sis anys un total de 933 denúncies per desaparicions a la província de Lleida, una xifra que ha anat en augment. Segons la policia autonòmica, la majoria són voluntàries i els desapareguts tornen a casa abans d’un mes. Una quarantena d’aquests casos segueixen oberts i sense resoldre.
Els Mossos d’Esquadra han rebut 933 denúncies per persones desaparegudes a la província de Lleida en els últims sis anys, amb una mitjana de tres denúncies rebudes per setmana. Malgrat l’allau de casos, la policia autonòmica apunta que més del 95 per cent són fugides voluntàries i els desapareguts tornen a casa durant el primer mes. Els que actualment queden sense resoldre són uns quaranta.
La xifra de denúncies ha anat augmentant de manera progressiva a Ponent, segons les dades facilitades pels Mossos, al passar de les 90 denúncies rebudes el 2010 a les 212 del 2015. Del miler de desaparicions, es calcula que unes quaranta segueixen obertes, encara que és possible que en algun cas el desaparegut hagi tornat a casa i els familiars no ho hagin comunicat.
Segons un estudi del departament d’Interior sobre desaparicions, el 65% dels fugits es localitzen o tornen al domicili durant els cinc primers dies; el 78% ho fan entre els sis i els deu dies; el 86%, al cap de quinze dies, i el 95%, durant el primer mes. Quant al perfil de la persona desapareguda, el 49% són menors d’edat, la majoria adolescents. El 55% són homes i la nacionalitat més freqüent és l’espanyola. Els Mossos apunten com a principals motius de les desaparicions els problemes familiars, de parella i els deutes econòmics, encara que la casuística és diversa. Quan una persona presenta una denúncia per desaparició d’un familiar, la policia inicia les gestions per localitzar-lo. En cas de trobar-lo sa i estalvi, s’informa la família de la decisió de la persona fugida, ja que en molts casos la persona no vol que la família conegui el seu parador.
Entre els lleidatans que es troben en parador desconegut destaca el cas d’una menor que es va escapar d’un centre fa un any. Es tracta d’Ana Patricia Ventura, una jove de 17 anys que es va escapar amb la suposada intenció de trobar-se amb el seu nòvio. Un any després, la seua família afirma que se sent “desemparada”. D’altra banda, el passat 31 d’agost 70 efectius dels Mossos, Bombers, Protecció Civil i Guàrdia Urbana van pentinar sense èxit la zona de Copa d’Or i Rufea a la recerca d’un home de 49 anys desaparegut, Lorenzo Montagut, la família del qual havia denunciat que no sabia res d’ell el passat 15 d’agost.
Una de les desaparicions més conegudes dels últims mesos va tenir un fatal desenllaç el passat 2 de febrer, quan treballadors d’Adif van trobar al costat de les vies del tren el cos sense vida de Joan Altisent, un veí d’Anglesola de 48 anys que havia sortit de la residència Sant Joan de Déu d’Almacelles la matinada del 22 de desembre.
Investiguen mòbils i matrícules pel cas de la madrilenya Diana QuerLa família d’Amador Maestro fa deu anys que no sap on és el seu marit, pare i avi. Amador tenia 85 anys quan el 18 d’agost del 2006 va desaparèixer sense deixar rastre. Aquest veí de la Mariola, que no tenia cap malaltia greu, es dirigia a treure’s el carnet de soci del Lleida de futbol quan va desaparèixer. Una dècada després, la seua família segueix sense tenir notícies d’ell ni cap pista per investigar què li va poder passar. “No me n’aniré d’aquesta casa fins que no torni l’Amador”, afirma la seua dona, Carmen Ariza. “Ja no tenim cap esperança, però és molt dur no poder girar full”, assegura el seu fill, Josep Maestro. “El meu pare em va passar a veure per la feina, que és a prop del Camp d’Esports, i mai més vam saber res d’ell”, explica. L’última persona que el va veure va ser el responsable d’una cafeteria. “El meu pare li va dir que es dirigia a casa, però mai va arribar”, afegeix.