TRADICIONS DANSA
Mig segle de sardanes a Lleida
Els organitzadors van reivindicar el paper simbòlic de la Seu Vella com a ‘espai sardanístic’.
La Seu Vella va acollir ahir el 40è Aplec de la Sardana de Lleida, en el qual es va homenatjar dos noms propis d’aquest ball a Lleida: Josep Prenafeta i Sebastià Gràcia. Una mirada al passat que va servir també per esperonar el futur de la sardana. En el marc de l’Aplec, organitzat per la Paeria amb la col·laboració del Centre Cultural Lleidatà de Dansaires, el Grup Sardanista Montserrat, el Club Esportiu Huracans i el Grup Sardanista Balàfia, la família de Prenafeta va fer entrega a la ciutat del seu llegat artístic i musical, que es conservarà a l’Arxiu Municipal de Lleida. Un llegat que inclou l’obra Laura, l’última sardana que va compondre, dedicada a la seua néta, i que ahir es va poder escoltar per primera vegada a Lleida a càrrec de la Cobla Municipal, encarregada de donar la benvinguda a les entitats sardanistes. També es va estrenar l’obra A l’ombra de la Seu, d’Amadeu Escola, creada per a l’ocasió i interpretada per la Cobla Municipal.
El 50è Aplec de la Sardana va estar marcat pel seu caràcter intergeneracional, amb la participació de dansaires de tan sols cinc anys amb altres de veterans. També es va combinar la sardana espectacle amb l’esportiva o participativa. L’elecció de la Seu Vella com a escenari no va ser casual, ja que els primers concursos de sardanes que es van fer a la ciutat van tenir lloc a l’antiga catedral i per això es va voler reivindicar el monument com a espai sardanista.
Fonts de Valldan (una colla de cinquanta anys), dansaires d’Oliana, Ponts, Artesa de Segre i Tàrrega; Verge del Miracle de Balaguer (una colla també de cinquanta anys), Flor del Segrià, d’Alguaire; Brut Natura, de les Borges Blanques i cinc colles del Grup Sardanista Montserrat: Petits Dimoniets i Dimoniets (alevins), Escarlata (infantils), Guspira (juvenils), Dolç Infern (grans) van participar en l’exhibició.
També es va ballar una sardana conjunta: Lleida, ciutat pubilla, obra de Ricard Viladesau, que va servir per recordar Sebastià Gràcia, promotor de Lleida Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 1961.
Els organitzadors van reivindicar el paper simbòlic de la Seu Vella com a ‘espai sardanístic’.
Els organitzadors van reivindicar el paper simbòlic de la Seu Vella com a ‘espai sardanístic’.
