Estudi lleidatà per a un cribratge del càncer de mama a mida

Personalitzar els programes de detecció del càncer de mama per minimitzar o reduir els efectes adversos que poden tenir és l’objectiu principal d’InforMa, un estudi liderat per l’IRB Lleida i la Universitat de Lleida. “En els últims anys s’ha desenvolupat més investigació sobre aquesta part negativa i el que volem és que les dones convidades a participar en el programa (les que tenen entre 50 i 69 anys) estiguin informades”, explica Montse Rué, investigadora de l’IRB Lleida i professora de la UdL, que coordina l’estudi a través del qual s’han elaborat uns materials informatius (vegeu el desglossament) i en el qual també participen la Universitat Rovira i Virgili, l’Hospital del Mar, l’Institut Català d’Oncologia i el Servei Canari de Salut.

I és que s’ha detectat que els programes de cribratge poden donar falsos positius que fan que dones sanes hagin de sotmetre’s a proves addicionals a la mamografia. “També hi pot haver sobrediagnòstic, detecció de lesions de baix potencial maligne. Encara és difícil saber si seran de les que progressen, per la qual cosa se sotmet aquestes dones a una biòpsia i un tractament”, explica Rué, que també recorda els beneficis del cribratge, com ara la reducció de la mortalitat o els tractaments menys agressius en els casos detectats de forma precoç.

Entre els efectes adversos de la detecció precoç destaquen els falsos positius o el sobrediagnòstic

L’eficàcia d’aquests materials es provarà ara en una segona fase de la investigació

Per aquest motiu, els responsables de l’estudi, que està finançat per l’Instituto de Salud Carlos III, proposen personalitzar els programes de detecció del càncer de mama ajustant la freqüència de les mamografies al risc de cada dona de tenir un tumor d’aquestes característiques. “D’aquesta forma, les dones que tenen un risc més gran de tenir un càncer de mama, que està determinat per diferents factors, se sotmetrien a una mamografia més sovint de l’habitual (actualment, el programa preveu aquesta prova cada dos anys en les dones d’entre 50 i 69 anys). En canvi, la freqüència es reduiria en aquelles sense risc”, apunta.

Elaboren tríptics informatius amb dones i professionals L’estudi es va iniciar l’any passat amb l’objectiu final de contribuir a personalitzar la detecció precoç del càncer de mama. Però, per fer-ho, els seus responsables van convidar en una primera fase dones i professionals sanitaris a participar en l’elaboració d’uns tríptics informatius sobre l’evidència actual entorn dels beneficis i els efectes adversos dels programes de cribratge. Ara s’inicia una segona fase en què es provarà l’eficàcia d’aquests materials, que s’enviaran al departament de Salut, amb dones seleccionades de manera aleatòria. “Hem dissenyat aquests tríptics perquè, si s’arriba a personalitzar, les dones que participen en el cribratge estiguin informades”, explica Montse Rué, una de les coordinadores de l’estudi. L’estudi es va iniciar l’any passat amb l’objectiu final de contribuir a personalitzar la detecció precoç del càncer de mama. Però, per fer-ho, els seus responsables van convidar en una primera fase dones i professionals sanitaris a participar en l’elaboració d’uns tríptics informatius sobre l’evidència actual entorn dels beneficis i els efectes adversos dels programes de cribratge. Ara s’inicia una segona fase en què es provarà l’eficàcia d’aquests materials, que s’enviaran al departament de Salut, amb dones seleccionades de manera aleatòria. “Hem dissenyat aquests tríptics perquè, si s’arriba a personalitzar, les dones que participen en el cribratge estiguin informades”, explica Montse Rué, una de les coordinadores de l’estudi.