EXCAVACIONS VÍCTIMES DE LA GUERRA
Exhumen una fossa a Tremp
Primera intervenció a Ponent del pla de la Generalitat per recuperar la memòria històrica || Troben les restes d’un represaliat que va ajudar els maquis i va morir en aquesta localitat
El departament d’Afers Exteriors de la Generalitat ha recuperat les restes òssies d’una fossa de la dictadura franquista al cementiri de Tremp. Es tracta de la primera intervenció d’aquesta mena a les comarques lleidatanes en el marc del pla de la Generalitat per recuperar la memòria històrica anunciat aquest estiu. La intervenció es va iniciar el mes de juny passat i ha permès recuperar les restes d’una persona inhumada el 1948. Segons els investigadors, podria tractar-se d’una persona acusada de col·laborar amb els maquis que va morir a les dependències judicials de Tremp.
El departament d’Afers Exteriors, en col·laboració amb l’ajuntament de Tremp, va documentar exhaustivament el cas a partir del juny i va determinar la localització exacta de la fossa dins del cementiri del municipi. El departament, d’acord amb el Comitè Tècnic que assessora la Generalitat en matèria de fosses, va aprovar a petició dels possibles familiars la intervenció arqueològica i antropològica per recuperar i identificar les restes.
Les excavacions es van portar a terme dilluns passat i ahir, i es van desenvolupar a partir de quatre fases. En primer lloc, es van recollir les mostres genètiques i es va fer una entrevista amb els possibles familiars. En segon lloc, exhumació i estudi de les restes òssies per part d’un arqueòleg i dos antropòlegs. Durant les properes setmanes es farà l’extracció i anàlisi genètica de les restes i l’encreuament de dades a fi de verificar-ne la identitat.
Pel que sembla, el desaparegut va ser acusat de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències judicials de Tremp el 12 de desembre del 1948. L’endemà va ser inhumat en una fossa del cementiri.
El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va anunciar el juliol passat que la Generalitat també actua en la localització de fosses al Pallars Sobirà i les Terres de l’Ebre. El Govern va encarregar a més a la Universitat Rovira i Virgili un estudi per geolocalitzar totes les fosses de la Guerra Civil al Baix Ebre, Terra Alta, Montsià, Ribera d’Ebre i Priorat.
Aviadors americans a l'hospital de la Seu Investigadors de l’Alt Urgell i Andorra han descobert que l’hospital de la Seu d’Urgell va atendre l’any 1943 quatre soldats aviadors de l’exèrcit dels Estats Units que van ser abatuts a Alemanya i que van fugir dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Les dades les han fet públiquess aquests dies dins del cicle de conferències Desenterrant el passat, a través del qual historiadors i investigadors locals volen divulgar el coneixement del passat i el patrimoni de la comarca. Carles Gascón, historiador de la Seu i conferenciant, va explicar ahir que si bé ja sabien de persones que el 1942 i el 1943 arribaven procedents de França fugint per la muntanya durant l’hivern i que acabaven sent atesos en el que aleshores era l’Hospital de Santa Maria de la Seu, en moltes ocasions per congelacions als peus, no va ser fins a la nit abans de la inauguració del cicle quan van poder determinar i identificar quatre d’aquests pacients. Van resultar ser quatre aviadors de les forces aèries dels Estats Units, tres de Filadèlfia i un de Nova York, d’edats compreses entre els 19 i els 23 anys. Aquest estudi, que s’ha portat a terme durant mesos amb la col·laboració del periodista andorrà Andrés Luengo, ha determinat que els avions d’aquests soldats havien estat abatuts pels nazis a Alemanya i que des d’allà van fugir travessant França, llavors ocupada, fins a arribar a Catalunya a través de les muntanyes d’Andorra. A la Seu d’Urgell es van curar de la congelació als peus i, després de viatjar a Gibraltar, van tornar al seu país.