S'ha convertit el selfie en un instrument de narrativa personal?

El selfie (autofoto) és un dels grans protagonistes d'Instagram i la versió més moderna del retrat. Lluny de ser una moda, s'ha convertit gairebé en un gènere fotogràfic. Des del mític selfie d'Ellen DeGeneres l'any 2014 a la gala dels Oscars, el concepte ha madurat i s'ha popularitzat. Fins aquell moment les cerques a Google d'aquesta paraula eren gairebé inexistents. Ara el selfie arriba a la plenitud i ha desenvolupat una àmplia nissaga d'autoretrats. La recerca de la UOC Selfiestories i personal data s'acosta a l'ús d'Instagram com una autèntica eina de creació de contingut i el selfie com a instrument de narrativa personal.

Per a alguns és una expressió narcisista; per a Gemma San Cornelio, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora de la recerca «el selfie desplaça el tradicional ús de la fotografia, del "això és així" pel "jo hi era"». Pel seu caràcter personal el selfie expressa una narrativa en forma d’imatge, al mateix temps s’inscriu en la cultura visual contemporània a partir de les dinàmiques de les xarxes socials i la fotografia digital, explica San Cornelio.

Les etiquetes són fonamentals a Instagram: permeten entendre determinades pràctiques socials i identificar i recollir a posteriori aquesta mena d'imatges

Hi ha moltes variacions entre els selfies, algunes de les quals són polèmiques: selfies de culs (belfies), al camp (felfies), de naixements (birthies), en estat d'embriaguesa (drelfies), amb molta gent (groufies), a llocs culturals (shelfies), etc.

«Les etiquetes són fonamentals a Instagram: permeten entendre determinades pràctiques socials i identificar i recollir a posteriori aquesta mena d'imatges», afirma Toni Roig, investigador del grup. L'arribada de la xarxa Instagram, avui fa 6 anys va disparar el nombre d'imatges d'aquesta mena, consideren els investigadors.

Un fet quotidià i natural

L'any 2015, el nombre de publicacions a Instagram amb l'etiqueta selfie era de 320 milions; actualment és de 271 milions. Els últims anys, el nombre de fotos etiquetades amb aquest concepte ha baixat, però no pas el nombre de selfies, afirmen aquests investigadors de la UOC. L'explicació és simple: «És un signe de "naturalització" de la pràctica; se'n fa innecessari l'ús perquè tothom és capaç de reconèixer que són els selfies», explica San Cornelio. Tal com demostra la recerca, els usuaris consideraven redundant etiquetar amb «selfie» una imatge que ja s'entén que ho és.

Una autofoto de Marc Márquez amb membres dels seu equip a l'aeroport.

«En la història del selfie hi ha dues grans òptiques: la psicològica i la cultural», afegeix Roig. En la primera, la concepció és negativa: «l'ús de l'autofoto és vist com una actuació narcisista, perillosa a les xarxes socials i per la seva influència en l'autoestima dels joves. D'altra banda, la cultural, la relaciona amb noves formes de comunicació basades en pla presentació del “jo”, com expressió d’emocions i estats d’ànim. Per a San Cornelio, «algunes d'aquestes idees ja estan molt assentades en l'imaginari social i popular».

Una veritable arma d'activisme «Hi ha visions alternatives a la concepció del selfie com una pràctica individualista per aquella què busca el bé comú», explica Roig; per exemple, els qui fan servir el selfie en contextos activistes, per a reivindicar col·lectius minoritaris: els selfies transgènere, la presència d'imatges de persones de color a les xarxes (#blackselfieday), o com a protesta política per l’obligació a les dones musulmanes de portar vel amb l’etiqueta #meninjihab. D’altres utilitzen el selfie per construir històries de superació de malalties greus o de reptes personals, el #nomakeupselfieforcancer (selfie sense maquillatge pel càncer) o #retounmillon, per exemple. El projecte Selfiestories i big data, finançat per la Fundació BBVA, aprofundeix, en part, en els aspectes que es proposen per a la mobilització social o el compromís amb diferents causes. «La nostra recerca vol saber si el selfie és una mera contribució al narcisisme en la societat actual o si és una forma d'expressió compromesa», detalla San Cornelio.