L'experiència d'afrontar un càncer de mama a l'espera d'un nadó

El càncer de mama durant l’embaràs és escàs però existeix i, per a aquestes dones, a la maçada del diagnòstic se sumen els dubtes sobre si continuar endavant amb la gestació, encara que en la majoria dels casos els oncòlegs asseguren que és possible tractar el tumor sense perill per al nadó.

De cada 100.000 dones embarassades, 15 tenen càncer de mama, segons ha explicat a Efe, amb motiu del Día Mundial contra el càncer de mama, l’oncòleg Antonio Cubillo, director de la primera Unitat a Espanya i Europa dedicada específicament al tractament de pacients diagnosticades de càncer durant l’embaràs.

"Vaig decidir que els dos ens anàvem a salvar costés el que costés"

És el cas de Marga Alonso que va patir la malaltia mentre esperava el seu quart fill fa 12 anys, quan a Espanya fins i tot per a molts metges era impensable compatibilitzar embaràs i tractament.

Aquesta advocada, que llavors tenia 37 anys, reconeix que es va quedar "estupefacta" quan el seu ginecòleg li va plantejar que havia d’elegir entre ella i el nen.

"Vaig decidir que els dos ens anàvem a salvar costés el que costés" i, després d’un pelegrinatge pels oncòlegs més prestigiosos de Madrid va arribar a la consulta del doctor Javier Hornedo, que va ser el primer que li va assegurar que era possible tractar-la amb quimioteràpia durant la gestació i posteriorment, Miguel Martín, actual president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), va portar el seu tractament. "Em va donar molta confiança".

És important és dur a terme una vigilància molt activa sobre el fetus i controlar els efectes secundaris i la toxicitat

Si habitualment l’abordatge del càncer de mama és multidisplinar, en l’embaràs encara ho és més i requereix d’una coordinació molt bona entre els serveis d’obstetrícia i oncologia per posar-se d’acord en els temps, tal com ha explicat l’oncòleg mèdic i membre del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (Geicam), Juan de la Haba.

"Ens deixa opcions a realitzar el que habitualment fem a una dona que no està embarassada. El que sí que és important és dur a terme una vigilància molt activa sobre el fetus i controlar els efectes secundaris i la toxicitat", subratlla.

El doctor Cubillo explica que durant el primer trimestre de l’embaràs no és convenient utilitzar quimioteràpia a causa del risc de teratogenicitat (malformacions) o avortaments, per la qual cosa se sol practicar la cirurgia com a primera maniobra terapèutica.

Tanmateix, durant el segon i tercer trimestre es pot recórrer a la quimioteràpia sense grans perills addicionals per al fetus i poder portar la gestació a terme.

Pilar Maidana, de 40 anys, va saber el mateix dia que estava esperant un fill i que aquell 'bonyet' que havia descobert a la seua mama esquerra era un càncer.

"Fins a l’últim moment no m’ho podia creure, pensava que seria un quist sense importància", recorda Pilar, que admet que malgrat que tenia un retard, tampoc no es volia creure que podia estar embarassada al mig de tantes proves mèdiques i davant de la possibilitat de la malaltia.

Després de superar la setmana 14 d’embaràs, Pilar va començar el tractament amb quimioteràpia durant 6 mesos. "No he estat gaire conscient de la meua malaltia, pensava més en el nadó i emocionalment només em vaig sentir afectada quan em va caure el cabell", explica.

Pilar tampoc no es va plantejar mai interrompre el seu embaràs, malgrat que va ser la primera recomanació que va rebre del seu metge i, amb 39 anys i dos fills d’un anterior matrimoni, tenia molt clar que volia repetir la maternitat amb la seua nova parella.

Així va anar, i a les 40 setmanes d’embaràs va nàixer Malena, amb més de 3 quilos de pes. "Malgrat que hi ha moments de davallada, ella em dóna forces per seguir", afirma.

L’haver estat mare anteriorment va ser un dels motius que van portar a Marga a seguir endavant amb el seu embaràs malgrat que el camí "va ser bastant dur" ja que amb prou feines li van poder administrar calmants després de les mastectomia i durant el primer cicle de quimioteràpia va patir una hepatitis medicamentosa. "Gairebé no ho explico".

Però finalment i després d’un part programat en la setmana 30 de gestació, va nàixer Miguel, un nen "molt petitó", però "un lluitador nat" que 12 anys després és "perfecte".

"Quan vaig prendre la decisió no vaig tenir cap dubte que m’anava a curar i que anava a veure el meu fill durant molts anys. Els metges no m’havien donat gaires esperances, però era una absoluta certesa meua", conclou.