Un 30% de càncers de mama de Lleida, sense 'químio' per la detecció precoç

Un de cada tres casos de càncer de mama que es diagnostiquen a la Unitat de Mama de l’Arnau de Vilanova és tractat actualment sense quimioteràpia gràcies que ha estat detectat en una fase molt inicial i el tumor és, per tant, de petita mida. Això permet a aquestes dones poder superar la malaltia amb altres tractaments molt menys agressius, com la radioteràpia o l’hormonoteràpia, i evitar, a més, haver de passar per una mastectomia. “Les campanyes de detecció precoç a través de mamografies (en les quals participen més de 12.000 lleidatanes) són una de les principals armes per lluitar contra aquesta malaltia perquè ens permeten diagnosticar el tumor al principi del seu desenvolupament, quan són menys mortals i es poden curar amb millors tractaments”, explica Edelmir Iglesias, responsable de la Unitat de Mama de l’Arnau, coincidint amb la commemoració, avui, del Dia Mundial d’aquest càncer del qual cada any es registren uns 350 nous casos a Lleida i que patirà una de cada vuit lleidatanes. I és que la detecció precoç pot reduir la mortalitat fins a un 35 per cent. Un altre avenç de l’hospital lleidatà és que en la meitat dels casos ja es comença el tractament per la quimioteràpia i segueix amb la cirurgia, quan fins fa uns cinc anys era al revés. “Evitem operacions més invasives i podem controlar el tumor per saber si respondrà”, afirma Iglesias.

El diagnòstic precoç, sumat als avenços en els tractaments, permet augmentar cada any un 2% el percentatge de curació, que ja supera el 85%, i contrarestar l’augment de la incidència, també d’un 2%, que es registra anualment. “A més, cada vegada és més freqüent veure casos en dones joves”, reconeix Iglesias. I és que un de cada tres dels 300 casos que diagnostica la Unitat de l’Arnau té menys de cinquanta anys i un 10% menys de quaranta.

D’altra banda, el departament de Salut va informar ahir que el programa de detecció a l’Alt Pirineu i Aran va ajudar a diagnosticar de forma precoç deu càncers de mama el 2015. El 98 per cent de les 3.000 mamografies que van ser practicades van presentar paràmetres de normalitat.

"Entre les dos sumem tres tumors, però ja no hi ha por"

La vida de Neus i Henar, dos germanes de 44 i 46 anys veïnes d’Alcoletge i Almacelles, va canviar per sempre el 2009. Des d’aleshores, entre les dos sumen tres càncers de mama, quatre mastectomies i dos extirpacions d’ovaris per una mutació genètica que les predisposa a aquesta malaltia. “Però no tenim por perquè si no no podríem viure. Si superes una cosa així, pots amb tot”, asseguren. I amb tot han pogut des que la Neus tenia 37 anys. Llavors li faltaven dos mesos per donar a llum el seu primer fill, Biel, que avui té 7 anys, i l’últim que esperava era la notícia que va arribar. “El pit va començar a canviar-me. Vaig pensar que era de l’embaràs, però quan el mugró es va posar per dintre em vaig espantar”, recorda. Tenia motius. Li van detectar un tumor de 5 centímetres i va acabar a la Vall d’Hebron, on la van sotmetre a una mastectomia i li van trobar metàstasiòssia. Un mes després li van provocar el part i amb un nadó de 15 dies va començar la quimioteràpia. “Va ser molt dur. Havia de ser l’etapa més feliç de la meua vida.” Però el cert és que el seu fill es va convertir en el motor per tirar endavant. I ho va aconseguir, perquè la metàstasi va remetre i els controlsvan sortir bé. Tanmateix, en els següents cinc anys el seu pare i un oncle van morir decàncer, la qual cosa va revifar les seues sospites de temps enrere d'una possible predisposició familiar. Llavors els van negar l’estudi, però el 2014 el consell genètic va accedir i es van confirmar les sospites: mutació al gen BRCA2. També en la seua germana, les dos usuàries de l’AECC a Lleida. “Em van extirpar els ovaris i volia fer-me la doble mastectomia preventiva, però no m’ho van aconsellar perquè es podia fer seguiment amb controls”, explica Henar, mare d’una nena de 8 anys, Alexandra.

Tanmateix, una de les proves va revelar que ja tenia càncer de mama, un tumor molt agressiu que havia envaït un gangli. I llavors, un control a Neus va treure a la llum càncer ossi al maluc i un tumor al pit que li quedava. “Ha estat molt dur veure’ns les dos alhora fent quimioteràpia”, assegura la Neus. “Però ens ho hem pres amb optimisme, no hi havia cap altra opció”, diu Henar.

Després de set mesos de tractament, les dos continuen ara amb els processos de reconstrucció del pit i, de moment, els controls donen bones notícies. “Les nostres prioritats han canviat. Vivim el dia a dia”, sentencien.