Comprensió i paciència, claus per al dia a dia amb els malalts

El començament de la jornada laboral no és fàcil per als gerontòlegs de les residències. És el moment de despertar els usuaris i d’afrontar la necessària i en ocasions temuda higiene personal, una cosa que no tots els malalts d’Alzheimer toleren amb acceptació. Així ho expliquen els professionals de la residència pública Lleida-Balàfia. Segons les seues dades, el 65 per cent dels usuaris d’aquest centre pateixen Alzheimer en diferents graus. Alguns, els més lleus, acudeixen únicament al centre de dia. D’altres estan a la residència. “El moment de la dutxa sempre és difícil. Estem parlant d’una generació que no té tan inculcats els hàbits d’higiene com els joves i, a més, tenen molt pudor a l’hora de treure’s la roba. Alguns tenen por, els molesta l’aigua. D’altres t’insulten. Sabem que les seues males reaccions són degudes a la malaltia, però el desgast es nota”, explica Pilar Vallès, una de les gerontòlogues de la residència.

Una vegada vestits, baixen a esmorzar –els que no estan al llit– i s’inicien les activitats. “Intentem convèncer-los i incentivar-los perquè hi participin, perquè els és molt beneficiós, però no els podem obligar”, expliquen. “De vegades els costa abandonar la seua habitació perquè per a ells suposa sortir de la seua zona de confort. En ocasions no volen ni sortir de la residència amb la seua família per la mateixa raó”, afirma M. Carme Esteban, una altra professional de la residència.

La teràpia amb música i amb gossos estimula els malalts i aconsegueixen reaccions “impensables”

Entre les activitats, destaquen les d’estimulació cognitiva i física, com els tallers de llenguatge i la gimnàstica. Tanmateix, les que tenen més èxit són les musicals (a la residència hi ha una coral) i la teràpia amb gossos. “La música els estimula moltíssim, sobretot la de la seua època. És possible que no recordin el que han menjat aquell dia, o simplement si han menjat, però se saben tota la lletra de les cançons, perquè apel·len directament als seus sentiments”, explica Pepita Llorens. Als malalts d’Alzheimer també els beneficia molt la teràpia canina.

“Veus reaccions impensables. Els gossos els convencen molt millor que nosaltres a l’hora de moure’s”, expliquen. Les gerontòlogues coincideixen a afirmar que tractar amb malalts d’Alzheimer “és dur, sobretot si la família no accepta la malaltia”, diuen. “Ajuda conèixer les persones, cuidar els detalls, escoltar, tenir molta paciència i, si tot això no funciona, cantar”, conclouen.

La memòria musical és l’última que perden els malalts d’AlzheimerLas últimes investigacions contra l’Alzheimer se centren en els canvis que té el cervell i que en provoquen el deteriorament, amb l’esperança de poder prevenir-los en un futur. En paral·lel, els experts exploren mesures pal·liatives d’aquesta demència en les persones que ja la pateixen, com els beneficis de la música. Encarna Ramírez, directora del taller de musicoteràpia i de la coral d’Afall, assegura que la memòria musical és l’última que perden els malalts, capaços de recordar lletres senceres de cançons. La pràctica innovadora d’estimular els pacients amb música de la seua joventut és el leitmotiv del documental Alive inside, del director Michael Rossato-Bennett. En aquest audiovisual mostra les primeres pràctiques i el benefici de la musicoteràpia en els malalts d’Alzheimer als EUA. “La música té molta més habilitat per activar parts del cervell que qualsevol altre estímul”, explica un dels metges que apareixen al documental.