“Els familiars són una peça bàsica, els ajudem a no caure”

Ramon Tosquella i Paquita Villòria són dos cuidadors experts que imparteixen un taller de teràpia quinzenal a l’hospital Santa Maria de Lleida. Es diu GAM (Grup d’Ajuda Mútua) i és la primera teràpia no professional per a cuidadors de malalts d’Alzheimer que hi ha a Catalunya. Ramon i Paquita van perdre les seues respectives parelles per culpa de l’Alzheimer. Tots dos les van cuidar durant anys. En el cas de Ramon, van ser catorze. “Fa cinc anys que va morir la meua dona i des d’aleshores ajudo persones que estan passant pel mateix que jo”, explica.

“Als tallers intentem que el cuidador expliqui el que li preocupa, que no decaigui, els aconsellem que sàpiguen delegar i prendre un respir perquè l’Alzheimer és una malaltia duríssima a nivell psicològic per al cuidador. La teua parella, mare o pare deixa de ser la persona que era, et diu coses que fan mal i això és molt difícil de suportar”, afegeix. A més del GAM, el Santa Maria ofereix altres serveis, com un curs per a nous cuidadors que inclou nocions en infermeria i primers auxilis, recursos socials i sociosanitaris.

La Unitat de Trastorns Cognitius, formada per neuròlegs, geriatres, treballadors socials, psicòlegs, infermers, fisioterapeutes i administratius va presentar un vídeo amb el qual vol donar-se a conèixer a la ciutadania (vegeu el codi QR). Montse Setó, treballadora social, explica que el perfil majoritari del cuidador és el d’una parella, tant homes com dones, que “no volen molestar els seus fills”. Segons Setó, després del xoc inicial del diagnòstic, els cuidadors pateixen un sentiment de pèrdua que se suma a la sobrecàrrega del treball diari. “La majoria de malalts d’Alzheimer tenen una esperança de vida d’entre cinc i deu anys, amb la qual cosa la lluita contra la malaltia acaba convertint-se en una llarga cursa de fons per als cuidadors”, diu.

“Ells són una peça bàsica per al malalt i per als professionals”, assegura, ja que quan la malaltia avança el pacient no pot expressar-se. Per aquest motiu, recomana “que es deixin ajudar, que es formin i s’informin a través dels professionals, que utilitzin els recursos i, sobretot, que no deixin de fer el que els agrada per tal de carregar les piles”.