Més morts que mai

El nombre de persones que moren a l’any a Espanya no para de créixer i ja assoleix xifres històriques que trenquen qualsevol registre des de 1941, primer any del qual hi ha dades oficials, i fins i tot supera al causat per esdeveniments com la Guerra Civil o l’epidèmia de grip de principis del segle XX.

Així, el 2015 van morir 422.276 persones, la xifra més alta des de 1941, i que va suposar un augment del 6,7 per cent respecte a l’any anterior, una alça percentual que no es produïa des dels anys 70 i que alerta, un dia com avui quan se celebra el Día dels Difunts, sobre el problema demogràfic que plana sobre Espanya.

Un número major, fins i tot, al produït per algun dels greus fets històrics que van tenir lloc abans de 1941, com la Guerra Civil que va assolar Espanya de 1936 a 1939, i que segons els últims estudis, va causar la mort a prop de 500.000 persones en els tres anys, o epidèmies com la de la grip (principis del segle XX), que es va emportar unes 300.000 vides.

Encara tenint en compte que, per llavors, la població espanyola era més reduïda, 24 milions en 1936, i uns 20 milions a començaments del segle XX, el percentatge de morts sobre la població ha estat superior el 2015.

I si els càlculs de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) es compleixen, a mesura que passin els anys la minva de la població espanyola només empitjorarà a causa de la reducció que any a any es produeix en els naixements, i a la tornada als seus països d’origen dels immigrants, com a conseqüència de la crisi econòmica.

En tan sols cinquanta anys Espanya es convertirà en un país de vells solitaris, amb 5,4 milions menys d’habitants, on un de cada tres tindrà més de 65 anys, i naixeran menys de 300.000 nens.

A data d’avui, a Espanya hi ha 46,43 milions d’habitants, xifra que es reduirà en mig milió en quinze anys (2031) i en 5,4 milions en cinquanta (2066), quan serem 41 milions.

Ara el percentatge de majors de 65 anys és del 18,7 %, però s’elevarà al 25,6 % el 2031 i al 34,6 % el 2066, una cosa que, inevitablement, farà que les defuncions també vagin en augment.

De manera que les 422.276 morts que es produeixen ara, passaran a 448.880 en quinze anys i a 595.979 en cinquanta.

És a dir, que el continu envelliment de la població farà que entre 2016 i 2030 morin 6,5 milions de persones, un 12,7 % més que entre 2001 i 2015.

Davant del descens de la natalitat i l’envelliment poblacional, a Espanya hi haurà més defuncions que naixements durant els cinquanta propers anys, un panorama gens encoratjador.

El saldo vegetatiu que calcula l’INE (morts menys naixements) serà negatiu en 8,5 milions per als propers cinquanta anys.

I quant a les preferències dels qui se’n van, cada vegada són més els espanyols que opten per la cremació, i demanen que les seues cendres siguin escampades o conservades en algun lloc significatiu, una cosa que ha prohibit recentment l’Església catòlica, que continua preferint la sepultura tradicional dels cossos.

Les estadístiques el deixen clar. El fet de la incineració en la nostra tradició i cultura és relativament nou perquè a Espanya s’incinera des dels anys 70.

Però la tendència suma adeptes i, en l’actualitat, de les més de 422.000 persones que moren, el 36 % (alguna cosa mes de 150.000) són incinerades, segons dades de l’associació que representa al sector funerari (Panasef).

En deu anys ha crescut vint punts, és a dir la tendència és a l’alça, i en uns anys calculen que el percentatge serà d’entre el 50 % i el 60 % de les defuncions.