La universitat i el món laboral, dos grans reptes per als dislèctics

Segons xifres del Ministeri d’Educació, la dislèxia és la causa del 40% de l’abandonament escolar. Diversos experts coincideixen en que un 10% de la població pateix aquesta alteració i per això és important atendre’ls segons les seves necessitats, tant a l’escola com a la universitat. En un sistema educatiu com l’actual, la lectura i l’escriptura són pilars bàsics per a adquirir i transmetre coneixements. Això afegeix complicacions a les persones dislèctiques per a poder seguir el ritme d’estudis.Oferir més temps per a poder fer els exàmens, permetre programes de conversió de text a veu per a estudiar o baixar el nivell d’exigència ortogràfica quan s’avalua per via escrita serien algunes de les recomanacions que proposa Anna López Sala, professora del màster de Dificultats i Trastorns del Llenguatge de la UOC i neuropsicòloga.

Una possibilitat seria modificar els exàmens per a aquest col·lectiu d’estudiants

«Fer exàmens orals o utilitzar tecnologia per a passar de veu a text són facilitats que podrien ajudar els dislèctics», afegeix l’experta. La dislèxia afecta la capacitat d’aprendre a llegir i escriure i per tant les persones afectades solen fer moltes errades a l’hora d’escriure perquè els costa identificar els sons fonològics i traduir-los en una determinada lletra. Aquest tipus de dificultat pot fer baixar les seves qualificacions acadèmiques. «Una possibilitat seria modificar els exàmens per a aquest col·lectiu d’estudiants», proposa López.

Seguir el ritme a la universitat

«A la universitat gran part de la informació que es treballa és accessible mitjançant la lectura. Les persones amb dislèxia necessiten molt més temps per a llegir i poder-ho entendre, i això els dificulta molt la preparació de classes, activitats i exàmens», afirma Llorenç Andreu, director del màster de Dificultats i Trastorns del Llenguatge de la UOC.

L’any 2012, la Comissió Tècnica de la Universitat i Discapacitat a Catalunya (UNIDISCAT) va elaborar un document amb una sèrie de recomanacions per a atendre les persones amb dislèxia a la universitat. «Tot i que la seva aplicació no és obligatòria perquè només és un document marc aprovat per totes les universitats catalanes, seria bo que es tingués més en compte», afegeix Andreu.

La dislèxia no és una discapacitat intel·lectual, però pot implicar una dificultat en l’accés a l’aprenentatge

En aquesta línia, a Catalunya ja s’han aplicat algunes mesures per als dislèctics. Com apunta López, «a les PAU ja s’ofereix més temps per a fer les proves i s’utilitza un criteri diferent per a penalitzar les errades ortogràfiques». Per a poder-ho sol·licitar, s’ha de tenir el diagnòstic de dislèxia i haver tingut un pla individualitzat a 1r. i 2n. de batxillerat. «La dislèxia no és una discapacitat intel·lectual, però pot implicar una dificultat en l’accés a l’aprenentatge que s’ha de tenir en compte a les aules», afirma l’experta.

Cap barrera a la feina

Un cop acabats els estudis, arriba l’hora de trobar una feina i ser capaç de desenvolupar-la. Per als dislèctics, les tasques que requereixen llegir textos són especialment complicades, però com que no hi ha cap discapacitat intel·lectual podendesenvolupar la resta de feines sense problemes, afirma López.

Les ajudes tecnològiques que tenim a l’abast permeten que ser dislèctic no interfereixi de cap manera en el desenvolupament laboral, personal o social

És important detectar aquesta dificultat d’aprenentatge com més aviat es pugui. Per a López, «el problema és que moltes persones no saben que són dislèctiques i per tant no s’han tractat ni s’han tingut en compte les seves dificultats, i han hagut de baixar les seves expectatives professionals per veure’s incapaços de poder-les aconseguir». Detectar-ho aviat permet abordar-ho de la millor manera possible i facilitar la vida de qui pateix dislèxia.

Dificultats en la precisió i la fluïdesa per a reconèixer paraules escrites; problemes en la descodificació lectora i de lletreig; dificultats a l’hora de memoritzar seqüències de paraules, dígits o una llista d’instruccions; transposició de lletres a l’hora d’escriure, i entrebancs d’organització i gestió del temps, són alguns dels problemes que poden tenir els dislèctics.

López recorda que «no hi ha una correlació directa entre l’aprenentatge lector i la capacitat intel·lectual i per tant la dislèxia no és una discapacitat intel·lectual; però sí que afecta l’aprenentatge i per això els que pateixen dislèxia necessiten una ajuda educativa addicional».