La superlluna, publicitat o astronomia?

La Lluna assoleix el seu perigeu o punt més proper a la Terra cada 27,55 dies, però tres o quatre vegades a l’any s’atansa més de l’habitual, coincidint amb la lluna plena. El 14 de novembre ho tornarà a fer, en un fenomen que es coneix com a 'superlluna' i que té més de publicitari que d’astronòmic.

La de dilluns vinent serà la més propera a la Terra des de 1948 i no es tornarà a repetir fins el 25 de novembre de 2034, segons dades de l’agència espacial nord-americana (NASA).

Però com de prop? Quants quilòmetres hi ha de diferència entre una superlluna i una altra? És l’ull humà capaç de captar-lo?

La Lluna té dos cicles: un de lluna omple a lluna plena, amb una durada de 29,53 dies, i un altre que depèn de la seua òrbita el·líptica al voltant de la Terra, perquè cada 27,55 dies el nostre satèl·lit es col·loca en el punt més proper a la Terra, explica el director del Planetari de Pamplona, Javier Armentia.

"Són dos períodes diferents, però més o menys tres o quatre vegades a l’any aquesta proximitat coincideix amb la lluna plena i això és el que ara s’ha posat de moda en anomenar superlluna", assegura A Efe Armentia, que recorda que no es tracta d’un terme astronòmic.

I és que el 1979 l’astròleg nord-americà Richard Nolle va encunyar el nom i va augurar que el 2011 es produiria una superlluna, la més gran, amb un augment de terratrèmols, la qual cosa no va passar, recorda.

"No hi ha superllunes, no existeixen, és un terme publicitari", insisteix aquest astrofísic.

No obstant això, el que sí que passa és una major i menor proximitat de la Lluna a la Terra i coincidència amb la lluna plena (la posició dels perigeus és més complexa encara perquè també cal tenir en compte l’atracció del Sol al sistema Terra-Lluna).

La distància mitjana entre el nostre satèl·lit i planeta és de 384.402 quilòmetres. Quan hi ha perigeu la Lluna està a uns 356.000 quilòmetres i quan hi ha apogeu (punt més llunyà) a uns 406.000.

Amb la superlluna de dilluns els càlculs són que la Lluna i la Terra estiguin separats per uns 356.500 quilòmetres; en la de 1948 ho van estar a una distància semblant (356.490 quilòmetres) i en la de 2034 ho estaran també (356.446 quilòmetres), detalla Armentia.

La diferència és d’uns 500 quilòmetres i per a aquest astrofísic aquesta xifra "no és res" en comparació amb una de més global de 356.000 quilòmetres: "l’ull humà és incapaç de captar aquesta diferència".

Armentia no nega els càlculs de la NASA (proximitat de 1948 i 2034), però insisteix que les superllunes són fenòmens normals: dilluns no es veurà una superlluna, sinó una "lluna plena preciosa, com la d’octubre".

La NASA assenyala que la pròxima superlluna serà especialment súper perquè precisament aquest satèl·lit no era tan a prop de la Terra des de fa 68 anys, el que promet -indica al seu web- un bon espectacle.

Segons les seues dades, la Lluna apareixerà un 14 % més gran i un 30 % més lluminosa. Aquesta comparació és respecte al seu apogeu (el punt més llunyà) i no en comparació amb un altre perigeu.

En aquest sentit, la diferència entre la distància a la lluna omple del 17 octubre de 2016 i la de dilluns, per a un observador a Espanya, és de només 1.352 quilòmetres (un 0,3 % més gran), la qual cosa produeix un canvi de brillantor menor al 1 %, apunta Armentia.

Aquesta "propera" lluna plena es veurà millor o pitjor depenent del país: a Espanya el millor moment coincideix amb el dia (14.52 hores peninsular), així que la nit de diumenge a dilluns i de dilluns a dimarts valdrà la pena mirar al cel.