ENTREVISTA
Alerta sobre l'obsolescència programada: "No queden més de 20 anys per al col·lapse del planeta"
Aquest activista alerta que l’obsolescència programada ha reduït la vida dels aparells una quarta part, ha augmentat la pobresa i no serà sostenible a llarg termini
Som molts els que ens queixem que els electrodomèstics duren poc, però què és l’obsolescència programada?
Són unes pràctiques empresarials que naixen després del crac del 29 per moure una economia deprimida. Van pensar a escurçar la vida útil de les coses perquè les persones compréssim contínuament. Es va inventar la societat de consum.
I com ens afecta tot plegat més enllà de renovar aparells?
En aquella època, el 60% de la riquesa estava en mans del 40% de les persones i avui el 92% està en un 8% de la població. Aquestes pràctiques empresarials han estat una fàbrica de pobres i de generació de residus. El que pretenem amb la fundació Feniss (de la qual és president) és crear un model econòmic sostenible, amb productes amb la màxima durabilitat que permet la tecnologia, reparables i actualitzables. És un fenomen real i demostrable.
Des dels anys trenta aquest fenomen cada vegada ha anat a més...
Especialment a partir dels 70, amb el boom del consumisme, sobretot de mòbils, ordinadors i impressores. També hi ha l’obsolescència percebuda, el desig d’estar a l’última. La roba, per exemple, es fabrica amb teles de baixa qualitat i amb tints que l’espatllen perquè la canviïs amb la nova temporada. I la fabriquen en països on treballen com en l’esclavitud.
I aguantarà el planeta aquest ritme de consum molt temps?
Ens queden no més de vint o trenta anys per entrar en un col·lapse de matèries primeres i de migracions de sud a nord. I és millor que ens preparem perquè canviar un model econòmic basat en la sostenibilitat necessita més de deu anys.
Què podem fer els ciutadans corrents per evitar-ho?
A la fundació hem creat un segell per a empreses que fan productes sense obsolescència programada i de forma local. El que pretenem és que els consumidors identifiquin aquest segell i aquestes empreses. També volem influir en la política perquè aquestes firmes tinguin beneficis fiscals.
Quant duraven abans els aparells i quant duren ara?
Abans un electrodomèstic durava entre quaranta i seixanta anys i ara la mitjana és de vuit o deu si tens sort i reparar-lo és més car que un de nou. Però amb la tecnologia actual haurien de durar entre 80 i 100 anys sense cap problema. I sempre es podria anar actualitzant si ho deixem per incorporar innovacions que donin prestacions al consumidor. No es tracta de tornar a l’edat de pedra.
Vostè va inventar una bombeta que durava més de 80 anys i que va ser objecte de polèmica...
Vaig dissenyar una bombeta que es podia reparar per evitar que es tirin set mil milions cada any al món, però va ser impossible comercialitzar-la perquè les ferreteries preferien les que es fonien. Vaig rebre amenaces. Ara he tornat a idear una nova línia amb què a més donem un percentatge a una ONG.