Troben una edificació a l'interior de la piràmide maia de Kukulká

Investigadors de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (UNAM) van descobrir mitjançant estudis de geofísica que a l’interior de la Piràmide de Kukulkán, a la zona arqueològica de Chichén Itzá (Península de Yucatán), hi ha una segona subestructura, és a dir una piràmide de menor mida.

El grup integrat per científics de l’Institut de Geofísica i de la Facultat d’Enginyeria de l’UNAM va ser el que va informar, l’agost de 2015, que l’edificació maia, també coneguda com El Castillo, va ser aixecada sobre un cos d’aigua (cenote) i ara una segona etapa d’estudi, mitjançant tomografia elèctrica, va donar informació de l’interior.

L’estructura trobada "ens diu que hi ha més etapes evolutives dins de l’assentament de Chichén Itzá", va explicar l’especialista Denisse Argote, de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH), que també participa en la investigació.

La tomografia elèctrica tridimensional és una tècnica geofísica per a l’estudi del subsòl, en aquest cas aplicada a una estructura, que va permetre als investigadors "mirar" de manera no invasiva a l’interior de la piràmide amb una tecnologia que ells van crear i que és única al món.

"El fet de descobrir, o d’'il·luminar' dins de la piràmide, una estructura més antiga ens aporta informació que des de períodes previs existien construccions monumentals al lloc", va exposar Argote.

Va assenyalar que el període habitacional més important de Chichén Itzá es divideix en tres etapes: de l’any 550 al 800 d.C., corresponent a una etapa de maies purs; del 800 al 1000, etapa transicional, quan arriben pobladors del centre Mèxic i comença l’estil maia-tolteca, i finalment del 1000 al 1300, quan va ocórrer la decadència de l’assentament.

L’especialista va recordar que en la dècada de 1930, en explorar la piràmide, es va trobar una primera subestructura i ara es va trobar la segona, més antiga, dins d’aquella.

"De la primera (la més antiga) és difícil donar detalls perquè no s’està veient directament i de la segona subestructura, la transicional, es poden observar certes parts de la façana", va indicar.

Va explicar que l’estructura intermèdia no tenia la mateixa forma que té actualment la Piràmide de Kukulkán, i que els motius principals o més rellevants són uns petits jaguars que "es poden veure" en les decoracions de la part alta.

"No era una piràmide esglaonada amb nou cossos com la de Kukulkán; de fet, la seua paret és bastant llisa i des d’allà es nota un canvi en la decoració i l’estil, i assumim que la més antiga, la que seria maia cigar, és un estil totalment diferent", va abundar.

Argote va considerar que "si es pogués investigar ens donaria molta informació de com va anar evolucionant aquest assentament" i va destacar que no se sabia amb certesa si existia una altra estructura a l’interior de la piràmide, encara que és comú en edificacions mesoamericanes trobar diverses fases constructives.

Va dir que existeix la possibilitat que existeixi un adoratori o temple al cim de l’estructura acabada de descobrir, i va referir que en l’estructura trobada el 1932 es va trobar el temple intacte, però farcit perquè no col·lapsés. "Pot ser que s’hagi conservat de la mateixa manera la més antiga", va afegir.

Per la seua part, l’investigador René Chávez, de l’Institut de Geofísica i responsable del projecte, va dir en conferència de premsa que mitjançant la seua tècnica, que està en procés d’obtenir de dret d’autor que podrà explotar l’UNAM, van resoldre el repte de com "mirar" dins d’un edifici.

Els investigadors van assenyalar que la dimensió i la forma de la piràmide més antiga no es poden saber "fins que es pugui excavar, de forma arqueològica", encara que es van aventurar a oferir algunes mesures i van indicar que té una altura aproximada de 10 metres i que la de l’estructura intermèdia és d’uns 20 metres.

Els resultats són preliminars, encara que la seua variació seria mínima en el resultat final, va expressar André Tejero, de la Facultat d’Enginyeria, i formen part de l’"Estudi de tomografia de resistivitat elèctrica 3D a la Piràmide d’El Castillo en Chichén Itzá, Mèxic: Fase II 2015-16", presentat aquest dia.

A més d’Argote, Chávez i Tejero en la investigació participen Gerardo Cifuentes i Esteban Hernández, de l’Institut de Geofísica, i un equip d’investigadors en camp.

Segons Chávez, la investigació, finançada per l’UNAM, va costar uns 500.000 pesos (24.600 dòlars) i els especialistes van complir els seus objectius acadèmics. Ara el futur de la investigació, una tercera etapa, seria a petició de l’INAH.