Un cementiri experimental

En l’estat final de la descomposició d’un cos al ser inhumat intervenen moltes variables, segons va confirmar ahir l’arqueòloga Núria Armentano, que lidera el projecte Taphos-m a Sant Martí de Maldà. Es tracta d’una investigació científica d’arqueologia i antropologia experimental pionera a Espanya amb l’objectiu de reconstruir la història i evolució de les restes segons com hagin estat inhumades.

El projecte va començar el 2012 amb la construcció d’una necròpolis experimental en la qual van enterrar vint-i-sis cossos de porcs, perquè tenen característiques semblants a les persones, recreant les tipologies funeràries bàsiques que s’han utilitzat al llarg de la història de la humanitat, com un dolmen, un enterrament romà, un sarcòfag, amb terra, amb calç per recrear les èpoques de la pesta, amb lloses o amb cossos coberts amb teles i tapiats. Aquests ritus van des de l’època prehistòrica fins a la moderna passant per la romana, la visigòtica o la medieval.

En mans de la UAB, el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, l’empresa Antropòlegs.Lab i l’IEI

Sobre aquesta qüestió, Armentano va explicar que cinc anys més tard i després d’haver destapat nou tombes (dos es van descobrir ahir) es pot concloure que “l’estat del cos no depèn només del tipus de tomba sinó que també hi interfereixen variables com la meteorologia, l’alimentació o si s’havia medicat, la presència o absència de sediment, si té ferides obertes en el moment de l’enterrament, el contacte amb la terra, etcètera”.

La directora del projecte va indicar, així mateix, que “l’estudi pretén precisament poder controlar aquestes variables a partir de les dades ante mortem” per oferir nous elements d’anàlisi a l’antropologia forense.

La investigació la porten a terme de forma conjunta el Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’empresa Antropòlegs.Lab i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Miquel Torres, del GRTP, va explicar que també s’estudien altres variables que poden influir, com la vegetació i la fauna necròfora.

Els resultats d’aquest projecte pioner a l’Estat poden oferir un ampli ventall d’aplicacions en relació amb el món de l’arqueologia i l’antropologia forense, la qual cosa ja ha despertat en interès d’altres àmbits. De fet, Torres va revelar ahir que la unitat canina dels Mossos d’Esquadra de Sabadell ja hi ha mostrat interès i que ha dut a terme pràctiques a la necròpolis experimental amb l’objectiu de millorar les tècniques de troballa de cadàvers per part dels gossos.

D’altra banda, l’investigador va indicar que la necròpolis experimental s’acabarà d’excavar l’any que ve, que el 2018 es portaran a terme els estudis corresponents i que el 2019 està previst presentar la memòria de resultats de la investigació. La jornada d’ahir estava oberta a voluntaris i públic en general a fi de donar-los a conèixer el projecte.