El 'coaching', nova eina per a millorar els hàbits de salut?

El coneixement està ben estès: s’ha de menjar força fruita i verdura i pocs greixos. Però aplicar aquesta màxima de vegades no resulta tan fàcil, perquè es fan els àpats fora de casa o hi ha poc temps per a cuinar. També és ben sabut que cal fer exercici regularment. Però una cosa és la teoria i l’altra, la pràctica. Sovint es va en cotxe en comptes de caminar o no es troba el forat a l’agenda per a anar al gimnàs. Quan es tracta de la salut i l’estil de vida, moltes vegades el coneixement hi és, però costa passar a l’acció. Per això, es va estenent un nou enfocament en l’àmbit de la salut que propugna que el facultatiu no només ha d’aconsellar el pacient, sinó també motivar-lo. Això és el que defensa l’acompanyament (coaching) en salut, que comporta un canvi de paradigma. En aquest nou escenari, el pacient deixa de ser passiu i s’habilita per a aconseguir els seus objectius.

«El professional de la salut adopta una actitud de col·laboració, menys jeràrquica que en el mètode tradicional», afirma Yolanda Fleta, coordinadora del postgrau de Health Coaching de la UOC, formació que s’ha començat aquest any i que ja cursen vint-i-cinc persones amb perfils diferents relacionats amb la salut, com ara metges, infermeres i nutricionistes. Alícia Aguilar, directora acadèmica del postgrau i investigadora del grup e-HealthLab de l’eLearn Center de la UOC, explica que els Estats Units han estat els pioners a aplicar aquesta nova filosofia que ja es va estenent per Catalunya i per l’Estat espanyol i que implica que els facultatius no solament informen els pacients i els aconsellen, sinó que fan un «acompanyament perquè aconsegueixin els seus objectius».

Més motivació, més eficàcia

L’acompanyament en salut es pot emprar en múltiples casos: el tractament de la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, l’asma, la hipertensió i el control de pes. «Els resultats que s’obtenen —explica Fleta— són més adherència als tractaments i més satisfacció del pacient en la relació amb el professional». Els pacients més motivats, doncs, estaran més sans i canviaran abans els hàbits. Aguilar afirma que el tractament de les malalties cròniques requereix sovint un canvi d’hàbits. I hi afegeix: «Això necessita una habilitació del pacient. Amb mera informació no és factible.»

La motivació és el que ens ajuda a connectar amb el propòsit en lloc de deixar-nos portar pel que ens ve més de gust

Els experts coincideixen a assenyalar que modificar hàbits i rutines arrelats és complicat. Apunten que, per a tenir èxit, cal escoltar el pacient, conèixer-ne les resistències, comprendre’l i esperonar-lo. «La motivació és el que ens ajuda a connectar amb el propòsit en lloc de deixar-nos portar pel que ens ve més de gust», afirma la coordinadora del postgrau de Health Coaching. Aguilar, per la seva banda, assegura que per a canviar l’estil de vida —menjar d’una manera més sana, deixar de fumar o caminar més— sovint cal vèncer les barreres pròpies, però també les que aixeca la societat. «De vegades, l’entorn sociocultural fomenta hàbits no saludables. El pacient lluita contra el que li ve de gust i el que té al seu voltant», matisa Aguilar.

Empatia amb els pacients

L’acompanyament en salut defensa un canvi en l’aproximació de l’atenció sanitària i que el professional —sigui metge, infermera, nutricionista o un altre perfil— no sigui només un emissor. Aquesta filosofia, per tant, advoca per un professional que no es limiti a donar receptes, pautes o consells, sinó que conversi amb el pacient, en conegui les circumstàncies i els problemes que té per a aplicar el que li recomana i l’ajudi. «Una de les maneres de resoldre eficaçment la resistència del pacient és mostrar empatia», assegura Fleta, que afegeix que, quan el professional de la salut mostra comprensió al pacient, «automàticament la seva obstinació a defensar els seus arguments de resistència al canvi cessa».

L’assessor en salut serà una figura indispensable en el futur dels sistemes sanitaris

Fer aquest canvi en la manera com es tracten els pacients i s’aborda el tractament de la hipertensió o la diabetis exigeix tenir algunes competències. Fleta assenyala que l’assessor (coach) en salut ha de tenir «unes habilitats de comunicació i de relació interpersonals excepcionals». L’acompanyament, que es va posar de moda en el camp de l’esport i que més tard es va introduir en el terreny empresarial, arriba ara a la salut. «L’assessor en salut (health coach) serà una figura indispensable en el futur dels sistemes sanitaris —pronostica Fleta. Es necessiten models d’intervenció que fomentin la participació i la responsabilitat del pacient en relació amb la salut».